De què se'n riuen les entitats financeres?

A hores d'ara, ministres i presidents de diverses institucions es feliciten mútuament pels acords aconseguits amb l'objectiu de salvar Grècia, l'euro i la unitat d'Europa. És la hora d'obrir el xampany?

Els acords han aconseguit fer somriure a les borses, i els bancs han explotat en verd fluorescent en tots els parquets: 

Tot i que entre d'altres condicions dramàtiques pactades a Brussel·les consta la obligació dels bancs a mantenir un capital - el conegut Core Capital - del 9% del total del patrimoni. Ningú s'ha immutat en que les condicions són dures, i més d'un haurà de pagar els plats trencats de tota aquesta festa.

Perquè ni a les borses els hi agraden els bancs (i menys, els banquers)

Si la mala fama l'han tingut sempre per tenir poder i diners. Manegar la circulació de la riquesa nacional i tenir el suport del govern en èpoques de crisi. Ara els bancs també formen part del sector més menyspreat en les borses internacionals. Angleses, franceses, americanes o espanyoles cap entitat financera està exempta de tenir un capital menyspreat pels inversors. Per molt que diguin els experts, que els preus de les accions són barates, també és veritat que són empreses que els costarà molt tornar a ser ben valorades.

Però quins són els motius perquè el mercat a perdut l'enamorament en el sector bancari?

- Valoracions. Són una font de sorpreses en la seva valoració. No són una empresa normal, sinó que són empreses que fan diners. Literalment, ho poden fer. I així mateix, la seva comptabilitat imaginativa ajuda a demostrar que tenen ingressos allà on en futur seran pèrdues milionàries. Un exemple: Dexia. Aquesta setmana s'anunciava la situació precaria en que es troba aquesta entitat, tot i haver passat els test de stress als que s'havia posat la comunitat financera. Simplement, s'havia "mal valorat".

- Fusions i adquisicions. Qualsevol banc està en situació de fer una reestructuració bancaria. I aquesta sorpresa agafa desprevingut a qualsevol inversor. Tant si és per la banda de l'accionista d'entitats petites absorbides - el peix petit -, o si es tracta d'accionistes de peixos grans. Els peixets absorbits a vegades també hi guanyen, com els grans en algunes ocasions poden patir una indigestió.

Tenint en compte això, qui vol mantenir una cartera d'accions i conservar-les durant molts d'anys, quan es tracta d'empreses que no paren de donar "sustos" en els mercats?