diumenge, 13 de novembre del 2011

Les lliçons que no va entendre el president de la Caixa Catalunya

Gràcies a aquest tipus de publicacions la ciència econòmica no guanya en prestigi, sinó que l'enfonsen en la misèria. 

Antoni Serra Ramoneda, conegut especialment per la seva activitat de president de la Caixa Catalunya durant un gran període comprès entre l'any 1984 i el 2005, fa una reflexió en el seu llibre presentat en públic el passat set de novembre al voltant d'una pregunta bàsica "en què han fallat les caixes?". El títol del llibre: "Els errors de les caixes".

Pel que demostra, l'economista disposa de més bons dots de comunicació i ensenyament, que de gestió i actuació. 

Si en el seu moment, ell si podia haver estat una peça important en l'estratègia d'una de les "grans" caixes catalanes, per assegurar-ne el bon rumb de l'empresa. Ara canvia de terç i ho analitza des d'un punt objectiu per explicar-nos on "ells" van fallar. 

"El rei ha mort, llarga vida al rei"

L'únic referent possible que trobo a aquest tipus de publicació és quan Gordon Brown va decidir publicar un llibre sobre la seva experiència com a primer ministre del govern anglès. Experiència, meditacions i reflexions omplien tota una publicació on parlava d'un període de l'activitat política anglesa i un polític, més aviat, mediocre. El títol del llibre: "The Change We Choose".

Li desitjo molta més sort que el d'aquest polític anglès, que després de quedar-se amb el gust d'alliçonar-nos al gran públic amb el seu retrat bibliogràfic a través de la recopilació d'un conjunt de discursos, només va aconseguir vendre 32 exemplars durant els primers quatre mesos des de la seva publicació.

2 comentarios:

Unknown ha dit...

Avui sortia el llibre en una plana de la Vanguardia, el que provocará vendre algunes unitats. No en forma d'anunci, sino en la secció de llibres. Desconec que tal deu ser.

Joan Anglada Salarich ha dit...

He vist l'article de La Vanguardia, per això ho he escrit.
Reconec que desconec el contingut del llibre, i he fet una crítica no fonamentada. En favor meu, puc dir que no és el llibre el que m'indigna, sinó el que l'ha escrit, el que vol explicar i l'entitat que representa.