dimarts, 30 d’agost de 2011

Inversió a llarg termini en l'Ibex-35

Les rondalles bursàtils sempre recomanen al bon inversor que el millor que pot fer, durant l'estiu, és desaparèixer. Fer un bon viatge i oblidar-se durant una bona temporada de les inversions. Des del punt de vista d'inversor tècnic i amb una bona visió panoràmica de la situació, la gràfica de cotitzacions de l'Ibex-35 s'ha passejat en direcció al precipici. La caiguda final, i la més acusada de totes, ha estat durant el mes d'agost - el millor dia per deixar les inversions i agafar el primer avió direcció a Hawaii.



dissabte, 20 d’agost de 2011

Guia per idiotes de la rebaixa de qualificació de S&P

No ho expliqui, demostri-ho amb una imatge.
Adjunto la "Guia per idiotes de la rebaixa de qualificació del S&P" publicat a la pàgina de Visible:


dijous, 18 d’agost de 2011

Recessió? Indicadors positius: subhastes d'art contemporani

Tres setmanes posteriors a la fallida de Lehman Brothers el món de l'art va tenir la seva caiguda particular: la subhasta de Sotheby's no va aconseguir col.locar per sobre dels preus estipulats un conjunt d'obres d'artistes contemporanis.

El fet més rellevant és que les obres exposades, a la venda, aquella nit eren d'autors actuals. No artistes clàssics. Les obres d'aquests últims sempre tenen un nínxol de mercat sobretot entre museus. Tenen una demanda molt més àmplia que les obres d'artistes contemporanis i el seu preu, per suposat, és molt menys volàtil.

Que un artista contemporani no trobés un enamorat en la seva obra en una subhasta nocturna indicava que la gran classe alta de Nova York no tenia el mínim interès d'arriscar-se mentre tot el sector financer es desplomava i l'entorn econòmic era molt incert.


dissabte, 13 d’agost de 2011

Les mateixes receptes bursàtils del 1929 en el s. XXI

L'objectiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), a finals de la setmana, ha estat evitar desastres majors en la cotització de preus del mercat de valors. Per fer-ho ha aplicat la mateixa recepta que els seus omònims Italians i Belgues: prohibir posicions curtes en valors bancaris.

Tenint en compte que la banca és el sector de més pes en la major part de mercats - pensem en Santander o BBVA a Espanya -, són els sentiments baixistes respecte aquests valors que fan baixar la resta de preus.

No només els petits venen accions que ja tenen, sinó que fons d'inversió, grans Hedge Funds i diverses banques d'inversió nord-americana prenen posicions curtes. És a dir, venen unes accions que no tenen per comprar-les més tard a un preu molt més baix. L'interès d'aquestes posicions és la baixa dels preus per així treure'n un benefici.

La CNMV va decidir aquest divendres, com a millor manera de protegir el mercat baixista i fer que tornés el parquet al color verd, va prohibir les operacions curtes posant un fre al lliure mercat. En definitiva, l'entitat reguladora va canviar les normes del joc a mig partit per poder protegir el petit inversor.

Encara que no deixa de ser molt ben intencionada la normativa aplicada, sobretot pel meu cas de petit inversor, això deixa en punts suspensius el mercat ja que un dia o altra aquesta norma s'haurà de treure, i el mercat tornarà a fluctuar com li doni la gana.

Aquesta decisió recorda bastant al pànic del dijous 24 d'Octubre de 1929, quan es diu que després de reflexionar sobre la situació els grans banquers de Nova York es van reunir per estabilitzar el mercat que havia passat de vermell a l'estat de pànic. Van prendre, com la CNMV, la decisió de fer pujar els preus "artificialment". Com? Reflexar una situació de normalitat a través de la compra d'accions. A la una i mitja del migdia Richard Whitney, el vice-president de la borsa va fer acte de presència al parquet de la borsa de Nova York:

"Mentre avançava per entre la densa multitud Whitney apareixia complaent i confiat - algú més tard va qualificar les seves maneres d'elegants - [...] Va oferir comprar 10.000 accions de Steen a 205. Aquest era el preu de la última venda, i les ofertes corrents anteriors eren bastants enters inferiors. En una operació totalment exempta de reticències comercials, va adquirir 200 accions i va cedir la resta de la comanda als especialistes. Whitney va seguir visitant els corros donant ordres similars en altres quinze o vint valors.
El sostén era allà. Era obvi que els banquers s'havien decidit a intervenir. L'efecte va ser elèctric. La por es va evaporar i va cedir la plaça a la preocupació de que no es frustrés la millora. Naturalment, els preus van saltar amb la fletxa a l'alça."

El crash de 1929 - John Kenneth Galbraith

dimecres, 10 d’agost de 2011

La decisió més valenta de l'agència S&Ps

Ni un guionista dels millors culebrons de la televisió, si és que n’hi ha algun de bo, hauria pogut una escriure història com aquesta.

S&P's, Moody’s i Fitch, eren fins la setmana passada el “trio calavera” de les agències de rating. Elles dictaminaven la qualitat de les accions bursàtils de les empreses cotitzades, la credibilitat/fiabilitat de pagament dels bons, obligacions com també del deute soberà dels països.


Les decisions d’aquestes agències fins fa molt poc era un tema que preocupava principalment a inversors, però amb la valoració negativa del deute de països – sobretot a nivell europeu, com a Grècia -, ha ajudat a llençar a l’estrellat aquestes agències.

Tot i que no utilitzen els mateixos indicadors ni criteris per fer les valoracions, la opinió de les tres sempre ha estat bastant similar, i el retard entre una i les altres en el moment de comunicar les “desqualificacions” era sempre qüestió de dies.

Però això es va acabar avui farà cinc dies, quan S&P's va decidir rebaixar la nota dels Estats Units.
Aquí es va acabar el consens del trio, per una banda. Per l’altre, S&P's ha fet caure en desgràcia l’amor que sempre havien profesat els nord-americans per aquestes agències.

Això s’ha traduït en milers d’articles de premsa i en comentaris a pàgines d’Internet. Un d’entre tants a fer el comentari de rigor va ser el gestor de fons Dan Alpert, que va deixar un article a un dels blogs de referència, The Big Picture, titulat: “S&P's ha mossegat la mà que l’alimenta”. D’altres han anat més lluny, com Nate Silver comentarista de la web del New York Times, on ha omplert tot un escrit d’estudis estadístics per tractar de tontos – “sucker” en anglès – a tots els que invertissin segons les valoracions de S&P's, i afirmar que l’inversor intel.ligent és el que mai ha tingut en compte les referències de l’agència de rating propietat de la McGraw Hill.

Sigui com sigui, això s’ha convertit en una guerra oberta on fins i tot el gran inversor dels nostres temps, Warren Buffett, ha decidit prendre-hi partit dient que la valoració al deute del Tresor americà no es mereix una AAA sinó una AAAA – vaja, que si estiguéssim a classe de parvulitus no seria excel.lent, sinó un super-excel.lent.

Malgrat les meves objeccions en les declaracions de Mr. Buffett , veig que tant ell com molts nord-americans tenen en molt bona estima el seu país, i en el cas particular d’en Warren, em fa intuir que l’agència Moody’s no seguirà el camí que va obrir Standard & Poor’s la setmana passada, ja que ell n’és un dels principals accionistes.



Com un bon culebró, hi havien uns enamorats i hi ha hagut un desamor, però també hi ha el testimoni d’aquesta situació; i és el mercat. La borsa, després de la rebaixa del rating del divendres ha decidit aquesta setmana cotitzar a la baixa – i quina baixada! Res millor que per demostrar una situació evident: l’economia no rutlla. Ni a Europa, ni als Estats Units. I encara que escriguin molts articles, per molt que es queixin, i per moltes A’s que afegeixin al títol, es queden amb el que tenen; una situació molt complicada.

Jo, de moment, també crec que és el moment de canviar la nota dels Estats Units, i ho faré segons la reforma educativa catalana, li posaré un “Presenta Dificultats”.

dilluns, 8 d’agost de 2011

Els "altres" inversors

No hi ha cap error en la pantalla. No intenti ajustar la imatge. Ells controlen ara la transmissió. Controlen la visió vertical. I la visió hortizontal. Poden introduïr 1.000 operacions en un segon, o eixamplar un petit moviment fins cobrir tota la pantalla. A partir d'ara, segui tranquilament i ells controlarant tot el que vegi. Està a punt de participar en una gran aventura. Està a punt d'experimentar el misteri i l'horror que s'extent des del més profund de la ment fins els límits dels mercats financers.

Els hi faré una pregunta senzilla. Molt ràpida de contestar. La resposta en una paraula. La pregunta: Qui controla els mercats bursàtils?

Endavant, aventuri's! Posi un nom en l'espai buit. No li demanem detalls, ni tan sols la descripció d’un procediment amb cara i ulls, només senyalar amb el dit qui controla els mercats financers internacionals. Aventuri’s a senyalar l’autor que mou magistralment, des de l’ombra, tots aquells dígits que es desplacen sense parar en milers de pantalles del món.

Ja està a punt? Ho ha trobat? Provem plegats de trobar la solució: