dilluns, 8 d’agost de 2011

Els "altres" inversors

No hi ha cap error en la pantalla. No intenti ajustar la imatge. Ells controlen ara la transmissió. Controlen la visió vertical. I la visió hortizontal. Poden introduïr 1.000 operacions en un segon, o eixamplar un petit moviment fins cobrir tota la pantalla. A partir d'ara, segui tranquilament i ells controlarant tot el que vegi. Està a punt de participar en una gran aventura. Està a punt d'experimentar el misteri i l'horror que s'extent des del més profund de la ment fins els límits dels mercats financers.

Els hi faré una pregunta senzilla. Molt ràpida de contestar. La resposta en una paraula. La pregunta: Qui controla els mercats bursàtils?

Endavant, aventuri's! Posi un nom en l'espai buit. No li demanem detalls, ni tan sols la descripció d’un procediment amb cara i ulls, només senyalar amb el dit qui controla els mercats financers internacionals. Aventuri’s a senyalar l’autor que mou magistralment, des de l’ombra, tots aquells dígits que es desplacen sense parar en milers de pantalles del món.

Ja està a punt? Ho ha trobat? Provem plegats de trobar la solució:


Si una de les seves possibles respostes té alguna cosa veure amb la informació privilegiada, s’equivoca. Això era abans. Els que des de dins movien els fils, els “insiders”, eren els que amb informació privilegiada tenien veritablement “el poder”. Un petit secret es traduïa en una fortuna material. La informació privilegiada.
Però, per desgràcia seva, aquests temps s’han perdut, i petites revolucions han anat canviant la sort dels insiders. Pocs són els privilegiats, i tant la propagació d’informació a través d’Internet, com la posada en marxa de legislacions específiques per aquest tipus de negociació, ha fet dels “Insiders” uns petits mafiosos sense cabuda en el món de la borsa.
Ells no són la resposta.

Vol un segon intent? Endavant.
Li recomano que faci una vista ràpida en alguna gràfica de preus d’accions. A simple vista no ho captarà.Provi de localitzar la llista dels grans moviments corporatius que hi ha hagut durant el dia en un valor. Busqui quins són els grans magnats que han comprat o venut accions durant la jornada, i s'equivocarà de persones.

No s’hi esforci. És normal que no trobi ningú. No hi ha un algú. Són “això”.

Aquí hi ha l'error, l'essència s'ha perdut, ja no són persones les beneficiades dels mercats. No són rics amb barret de copa i puro. Els grans negociadors dels mercats financers actualment són màquines. Ordinadors alimentats amb un llarg llistat de fórmules matemàtiques dignes d'un doctorat en física i amb uns bons coneixements d’enginyeria financera.

No és broma – encara que ho sembli -. Actualment el 73% del volum negociat en els mercats financers ve dictaminat per la opinió d’un robot.

Per una banda, el petit especulador amb un sistema implementat a l’ordinador, que fa compres i vendes automàtiques, amb poc volum i una presència bastant raquítica. Per un altra cantó: departaments de grans companyies – o empreses senceres - que es dediquen al High Frequency Trading, el que representa un 2% del negoci de les 20.000 empreses de inversió que hi ha en el mercat nord-americà.

Els High Frequency Trading (HFT) juguen amb un esquema determinat per una variable bàsica: el temps.

Tenint en compte que un mercat de capitals com és la borsa, el preu sempre ha d’estar en equilibri i ajustat a altres mercats, un petit desajust pot ser “explotat” de tal forma que qui el trobi en pugui extreure un benefici. D’això també se’n diu arbitratge. Els HFT juguen a aquest joc d’arbitratge: es beneficien de desajustos en un temps record de microsegons. En d’altres ocasions són ells mateixos, que a través dels seus sistemes generen el desajust per poder-ne treure un profit.

Per suposat, aquestes empreses juguen a una lliga molt diferent de l’empresa d’inversió. El model clàssic és el de “invertir” a la borsa. Apurant el terme: “especular”. Tot i així, un inversor com un especulador clàssic tenen una “visió” semblant del mercat: un producte és barat, i el compren perquè pujarà de preu. En canvi, els HFT treballen en una visió de mercat matemàtic sense que el producte que representa tingui algun tipus de significat ja que al cap i a la fi només són fórmules dins d’un marc de negociació.

El 6 de maig del 2010, ara fa més d’un any, la caiguda de la cotització en més d’un 5% de diverses accions del mercat nord-americà va posar de moda, tant la recerca i la investigació, com l’activitat d’aquestes empreses.

En un principi alguns van creure que l’error havia estat d’un sol operador a l’hora d’entrar una operació, d’altres deien que era un intent dels grans bancs de fer caure la borsa, i d’altres deien que qui havia entrat la operació tenia els dits grossos i havia apretat més d’una tecla en el mateix moment.


Mica en mica, el veritable estudi s’ha centrat en el model d’organització de les borses americanes, en com es distribueixen les ordres de negociació entre elles, i en l’activitat que podrien portar a terme els HFT enmig de tot plegat. La SEC va fer-ne un estudi rudimentari, tot i així, l’empresa Nanex en va fer un extens anàlisis, a més de continuar amb una vigilància exhaustiva de l’activitat anòmala dels mercats. De tal forma, no es deixa com a incident aïllat – o ocurrència -, el que ja s’ha passat a anomenar “Flash Crash” del 6 de Maig.

Sigui com sigui, controlar l’activitat de les màquines serà molt difícil de perseguir mentre no hi hagi cap control en el “Nano – West” , que es com es refereixen en la operativa bursàtil en microsegons, ja que de moment, tant les entitats oficials no hi diuen res, les grans empreses com Goldman Sachs, a part de tenir polítics entre les seves files, tenen molt bona reputació pels seus departaments de HFT, i les càmares de compensació ofereixen línia directe i amb molt bones condicions a qualsevol que tingui un bon sistema d’algoritmes a punt per negociar.

Microsegons, algoritmes, i un bon cable connectat a un mercat això és tot el que necessita un HFT per controlar un mercat. O per descontrolar-lo? 
Considerem que és una activitat totalment lícita o és una forma de desvirtuar el mercat de negociació més pur que existeix en la nostra societat? 
La borsa, i els sistemes financers en general, ja són sovint mal entesos per la població com zones abstractes desvinculades de l'activitat material i diària, vaja, de l'economia real. Quin sentit tindrien uns mercats tant tecnologicament sofisticats en una economia de producció real?

Al principi he fet una pregunta molt senzilla. La resposta no ho és tant.

Per a més informació:
Nanex - Flash Crash - El document sobre el Flash Crash.
The World Complex -- Algoritmes deconstruïts.
TED - How algorithms shape our world - Video instructiu sobre el control dels algoritmes en la nostra vida diària.