dilluns, 31 d’octubre de 2011

Vigília de Tots Sants: Resum mensual de mercats financers

Avui, denominat literàriament "dia de recuperació de beneficis", és vigília de "Tots Sants" i últim dia d'octubre del 2011. Així és com alguns productes financers s'acomiaden del mes:

BORSA ESPANYOLA

El punt clau de superació de totes les resistències, tant en el selectiu de la borsa espanyola com en altres índex bursàtils mundials, es trobava en les cimeres celebrades a Brussel·les pels diferents caps d'estat i ministres d'economia amb l'únic objectiu de "salvar" la zona euro dels possibles atacs, tant des de l'interior - Grècia -, com de l'exterior.

En el cas de l'IBEX-35, mentre evolucionaven les negociacions durant l'octubre, les cotitzacions semblaven superar els mínims de setembre i on sembla que, de moment, no tornarem en un termini immediat. El mercat ha tingut una injecció de confiança tant important com per acomiadar-se dels preus més baixos de finals d'estiu, formar tendències positives i arribar a mitjanes històriques. 

En el cas del gràfic, les cotitzacions no només han superat la resistència psicològica dels 9.000 punts, sinó que també s'aproxima a la mitjana mòbil exponencial de 180 dies, i l'estadístic RSI forma tendència alcista. Posem un nou objectiu a 10.000 punts?


MATÈRIES PRIMES

Les matèries primes, indicador de la fortalesa d'una economia, també han girat la truita a finals de mes. Si durant el setembre, l'índex de matèries primes - commodities - GSCI continuava donant forma a un fort canal baixista, aquesta última setmana ha donat tots els senyals que indiquen un canvi de tendència. 

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Invertir entre dos móns

Són dues les formes essencials per investigar el veritable valor dels actius que s'intercanvien en el món financer. Una és aterradora pels que no són de números, encara que els càlculs no introdueixen integrals ni equacions de segon grau. L'altre, destaca per la seva senzillesa a simple vista, i encara que obté molts bons resultats a curt termini, és obscè creure que tot temps passat tornarà a repetir-se de la mateixa manera.


Més enllà de valorar el que és millor i el que és pitjor, i entrar en una guerra eterna sense sentit, prefereixo copsar els matisos que donen les dues opcions principals d'anàlisi dels mercats financers per entrar "a matar" com a inversor professional.

dijous, 27 d’octubre de 2011

De què se'n riuen les entitats financeres?

A hores d'ara, ministres i presidents de diverses institucions es feliciten mútuament pels acords aconseguits amb l'objectiu de salvar Grècia, l'euro i la unitat d'Europa. És la hora d'obrir el xampany?

Els acords han aconseguit fer somriure a les borses, i els bancs han explotat en verd fluorescent en tots els parquets: 



Tot i que entre d'altres condicions dramàtiques pactades a Brussel·les consta la obligació dels bancs a mantenir un capital - el conegut Core Capital - del 9% del total del patrimoni. Ningú s'ha immutat en que les condicions són dures, i més d'un haurà de pagar els plats trencats de tota aquesta festa.

Els grans titulars del dia

POSITIUS

"Los bancos españoles requieren unos 15.600 millones de capital, 
pero Salgado asegura que no precisan ayudas públicas" 
Expansión

"Les banques françaises ne feront pas appel à l'État"
(Els bancs francesos no demanaran ajudes a l'Estat)
Le Figaro

"Valéry Giscard d'Estaing estime qu''on exagère" 
la gravité de la crise européenne" 
(Valéry Giscard d'Estaing - ex-president de la República francesa -, 
creu que s'exagera la gravetat de la crisis europea)
Le Monde

"Merkel and the Crisis: The Demolition Lady Strikes Again" 
(Merkel i la Crisis: La "dama de demolició" colpeja de nou)
Spiegel


NEUTRES

"EU Forges Greek Bond Deal" 
(La UE forja l'acord dels bons grecs)
The Wall Street Journal


NEGATIUS

"Economic crisis: Europe's rescue plan. This week's summit 
was supposed to put an end to the euro crisis. It hasn't"
(Crisis Econòmica: Pla de rescat europeu. La cimera d'aquesta setmana 
havia de posar fi a la crisi de l'euro. No ha sigut així)
The Economist


DESCONFIATS

"Euro Deal, if Vague, Draws Positive First Reaction" 
(El tractat de l'euro, tot i no ser molt clar, 
perfila una primera reacció positiva)
The New York Times


EUFÒRICS

"Las bolsas cierran eufóricas tras festejar los acuerdos de la UE"
La Vanguardia

"Bulls to stampede Wall Street"
(Estampida de toros a Wall Street)
MarketWatch.com

dimarts, 25 d’octubre de 2011

De Microsoft a Apple

He agafat en préstec el títol d'un llibre que un dia va enamorar als aficionats del marketing: "De Pepsi a Apple". Escrit per John Sculley, aquest explicava el seu pas en l'executiu de dues empreses nord-americanes d'èxit. De una en va sortir per la porta gran, mentre que a l'altre en va ser un dels responsables d'enfonsar-la en l'època més negre de tota la seva història.

Però això eren altres temps. L'època passada de l'Apple del Macintosh, 1984, i vàries dades que han quedat completament eclipsades per les noves versions acompanyades per una "i" de capçalera. Ara Apple torna a ser comparada en moltes conversacions de cafè amb el seu antic i gran competidor: Microsoft. 

La teoria és que actualment tothom parla d'Apple. I el millor de tot, es en un to molt positiu. Gloriosos són tots els discursos del ideòleg o creador Steve Jobs. Genial són tots els productes de gama blanca/grisa que porten una poma incrustada en alguna banda. 

Si Microsoft en el seu moment era una gran i grisa corporació nord-americana, que tots odiàvem perquè el seu màxim responsable era l'home més ric del món, i utilitzava totes les males arts perquè tots funcionéssim en un sistema informàtic de finestres. Ara tots els usuaris s'agenollen davant d'un personatge que en els seus discursos hi va saber posar un to de saviesa, humilitat i llàstima que feia caure la llàgrima al menys pintat de tots. 

Com a colofó final, la mort d'Steve Jobs, ha estat utilitzada molt enginyosament per convertir en "místic" tot el que tingui relació, amb una empresa que com va denominar en un moment Forrest Gump: "Es dedicava a vendre fruita".

Llegendes, discursos magistrals i personatges venerables a part. És veritat que Apple està passant la mà per la cara a Microsoft? És Apple comparable a Microsoft?

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Les finances segons els germans Coen

Fa uns dies, dins d'un cicle de pel.lícules protagonitzades per Paul Newman, van fer-hi encabir un film que no té pèrdua: "El gran salt" ("The Hudsucker Proxy").

Creada pels germans Ethan i Joel Coen, i protagonitzada per Tim Robbins, Paul Newman i Jennifer Jason Leigh, explica el rebombori que genera la caiguda, literal, del fundador i president de l'empresa Hudsucker Proxy desde la planta quaranta-quatre d'un edifici. Quaranta-cinc tenint en compte l'entresòl.

La història, en forma de conte, és realment una història de negocis. La mort del fundador deixa un buit de propietat en l'empresa, ningú ha heretat el paquet d'accions - la majoria - que tenia Waring Hudsucker, i aquestes seran venudes publicament en el mercat bursàtil. Sidney J. Mussburger, un membre del consell de directors, intepretat per Paul Newman, decideix posar en marxa un pla que faci baixar la cotització de les accions perquè el consell de direcció pugui tornar a recomprar l'empresa. Per això busquen un idiota, un titella que puguin manipular, posar-lo de president de la companyia i generi la màxima desconfiança possible dels inversors. Però aquest idiota, representat per Tim Robbins, té una idea: el Hulla Hoop.

És una història de finances, que la fa més increïble quan un la veu respresentada en forma de conte. Si el guió hagués estat escrit per Oliver Stone hauriem trobat un èxit de vendes interpretat per Michael Douglas. Però en mans dels germans Coen trobem una història fantàstica amb excel.lents seqüencies com la que adjunto aquí: una forma esplèndida d'explicar la pujada i baixada dels preus. 
Com valorem les coses?

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Insider Trading: La lliçó de Raj Rajaratnam


La setmana passada dia 13 d'Octubre es va declarar la sentència pel cas de informació privilegiada més gran de la història. Raj Rajaratnam va ser sentenciat a complir 11 anys de presó per haver fet ús indegut d'informació privilegiada mitjançant el seu hedge fund Galleon i aconseguir uns guanys per un total de 63,8 Milions de dòlars.

En un evident intent de preservar la normalitat en la "democràcia" dels mercats, la SEC conjuntament amb l'FBI ha aplicat tots els esforços, fins a la recopilació de 10 milions de documents s'han aportat per aquest cas, per mantenir l'ordre en unes borses que bé es mereixen una bona crítica. Després de les polítiques nefastes, o quasi inexistents, en la història recent dels grans desajustos financers com el procés de caiguda de Bear Stearns o les polítiques irregulars de l'asseguradora AIG, l'arrest i presó del gestor del hedge fund Galleon s'ha rebut com una alenada d'aire fresc en el mercat minorista de petits inversors.

La preservació de l'homogènia distribució de la informació en els mercats financers és una obligació de facto per preservar el que s'anomena el mercat perfecte més gran del món. En aquest, tot participant ha de disposar de les mateixes eïnes i dades per poder actuar amb els mateixos drets sense importar el volum ni la categoria. Per tant, que una persona faci ús del que encara no sap la resta del mercat el fa destructor d'aquesta harmonia.

Seguint aquesta premissa, als Estats Units, el no compliment d'aquest principis són perseguits per les autoritats federals (l'FBI) conjuntament amb la Comissió del Mercat de Valors (la SEC). A Espanya, el seu equivalent són la CNMV i la Guàrdia Civil.


diumenge, 16 d’octubre de 2011

Inversió Contrària: Invertir? Ara?

La filosofia d'inversió contrària és perillosa. Significa ser el més espavilat de la classe. El més punyetero, per davant de la resta dels alumnes, i saber-se encarar al professor per demostrar que s'està equivocant.

Si la inversió en tendència és seguir tots els indicadors per saber el que fa la multitud i apuntar-se al carro, el seguiment de la inversió contrària és emmerdar-se en el pessimisme del moment i de tots els estadístics per posar-se xulo i dir clar i alt: "no estamos tan mal".

Ahir varem tenir actes públics d'angoixa i pessimisme: Manifestacions arreu del planeta en contra del sistema establert. Interessant que en anglès es denominin "demonstrations", ja que això són: demostracions de rebuig. Als mitjans de comunicació tot són reportatges sobre finances, debats sobre ocupació. Fins i tot les àvies parlen de borsa! 

Aquest és el nostre escenari de referència per fer les inversions corresponents.

Un dels consells rebuts per part d'inversors experimentats és el de plantejar-se la inversió com un carronyer a la recerca de moribunds. "Els inversors hem de buscar sang, i com més millor". Per tant, hem de fer una extensa recerca de portades de diari que demostrin que l'estat, el continent sencer, s'enfonsa en la misèria. Números que ens llistin les multituds desocupades. Conclusió, hem de confirmar que no podem estar pitjor. Per això les coses milloraran. És el moment de comprar.

Per suposat, dit això, dóna la sensació que només busco les desgràcies per fer-ne els meus anàlisi de "pacotilla" en un blog de cap de setmana. No és la meva intenció. Jo considero que aquests estats d'excepció són molt bons per la societat. Són moments per plantejar-nos les coses, fer reformes i canviar el que no ha funcionat fins ara. Una persona s'ho planteja TOT quan les coses no li funcionen. No he vist mai un milionari en la seva casa particular de la Toscana envoltat de vinyes plantejant-se perquè els lloguers dels pisos estan tant alts. En canvi, de la misèria en surt la reflexió per saber com s'ha arribat fins allà. I hi ha dues manera de sortir-ne: endavant o caure del tot.

Els països, les economies, com les persones, funcionen de la mateixa manera. O anem a millor o no anem enlloc.


diumenge, 9 d’octubre de 2011

Perquè ni a les borses els hi agraden els bancs (i menys, els banquers)

Si la mala fama l'han tingut sempre per tenir poder i diners. Manegar la circulació de la riquesa nacional i tenir el suport del govern en èpoques de crisi. Ara els bancs també formen part del sector més menyspreat en les borses internacionals. Angleses, franceses, americanes o espanyoles cap entitat financera està exempta de tenir un capital menyspreat pels inversors. Per molt que diguin els experts, que els preus de les accions són barates, també és veritat que són empreses que els costarà molt tornar a ser ben valorades.

Però quins són els motius perquè el mercat a perdut l'enamorament en el sector bancari?

- Valoracions. Són una font de sorpreses en la seva valoració. No són una empresa normal, sinó que són empreses que fan diners. Literalment, ho poden fer. I així mateix, la seva comptabilitat imaginativa ajuda a demostrar que tenen ingressos allà on en futur seran pèrdues milionàries. Un exemple: Dexia. Aquesta setmana s'anunciava la situació precaria en que es troba aquesta entitat, tot i haver passat els test de stress als que s'havia posat la comunitat financera. Simplement, s'havia "mal valorat".

- Fusions i adquisicions. Qualsevol banc està en situació de fer una reestructuració bancaria. I aquesta sorpresa agafa desprevingut a qualsevol inversor. Tant si és per la banda de l'accionista d'entitats petites absorbides - el peix petit -, o si es tracta d'accionistes de peixos grans. Els peixets absorbits a vegades també hi guanyen, com els grans en algunes ocasions poden patir una indigestió.

Tenint en compte això, qui vol mantenir una cartera d'accions i conservar-les durant molts d'anys, quan es tracta d'empreses que no paren de donar "sustos" en els mercats?

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Fòrum de Debats de Vic: Santiago Niño-Becerra i el seu model de la crisi

Ahir vaig tenir ocasió d'assistir a una conferència del doctor en economia Santiago Niño Becerra en el marc del Fòrum de Debats de Vic, a l'auditori de l'antiga Caixa de Manlleu de la Rambla Hospital.

La meva preparació era poca davant de l'esdeveniment, ja que no havia llegit el seu llibre: "El crash del 2010", ni tampoc els articles suficients com per poder-me fer una idea del que m'esperava. Potser també era una sort ja que m'estalviava tots els prejudicis que podia tenir sobre el personatge en qüestió i em feia un invitat neutre del seu discurs.

Partint de la base que es tractava d'un fòrum de debats, el discurs del professor va durar una mitja hora com havia promès, i el va precedir una llarga tanda de preguntes fetes pels assistents.

L'explicació del professor es va basar en el creixement de les nacions. Utilitzant sempre el producte interior brut - el PIB - com a indicador del creixement de les nacions per excel·lència.

Històricament, segons ell, el creixement ha persistit des dels anys cinquanta gràcies a les mesures econòmiques elegides, després de la gran depressió, basades en l'expansió del crèdit internacional. Crèdit, referint-se a la generació i increment del deute - que és la suma del crèdit corresponent a les families, a les empreses, als bancs, etc....

Després d'un llarg període d'expansió, hem arribat on som ara: un punt on el model es contrau. El crèdit s'ha inflat fins arribar a un extrem on el model s'ha exhaurit. Aquí hi hem arribat per la via del consum en excés, i per tant una utilització extrema del crèdit internacional.
La gran capacitat de producció, la mà d'obra fruit del baby boom de després de guerres, s'ha aconseguit ocupar i encabir en aquest tipus de model.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Darth Vader encara no ha cobrat!

Segons un article de la pàgina TechDirt les males passades de la "comptabilitat creativa" no perdonen a ningú. Ni a la mà dreta de l'emperador de la galàxia Darth Vader.

No és el personatge sinó l'actor que l'interpretava que espera encara que li abonin el plus per beneficis de la distribució de la tercera pel.lícula de la saga; "El retorn del jedi" (jedaaaaai, en anglès). Per què no hi han beneficis!

La pel.lícula Star Wars Episode VI: Return of the Jedi, es va estrenar l'any 1983, i és considerada la quinzena pel.lícula en recaptació de la història, recollint en el seu moment un total de 475 Milions de dòlars. Tot i així, les tècniques comptables i empresarials de la indústria cinematogràfica han fet que personatges com David Prowse, qui personificava el terrible jedi corromput pel cantó fosc de la força, no hagi cobrat el corresponent percentatge sobre beneficis que figurava en una clàusula del seu contracte.

LucasFilm, la productora al càrrec de la saga i recaptadora dels beneficis, ha informat a l'actor en vàries ocasions que la pel.lícula continua en pèrdues després d'anys de la seva primera presentació en públic. Això és degut a que la pel.lícula, tal com es fa en la indústria cinematogràfica de Hollywood, es va constituir en el seu moment com una empresa totalment independent de la gran productora de George Lucas, i és un dels motius pels quals després de 30 anys encara no hagi tingut resultats positius. 

El film té una font d'ingressos basada en la distribució a sales de cinema, venda de vídeos, DVDs i merchandising variat, però en canvi, ha de pagar per un conjunt de drets (caríssims) de distribució, de lloguer, etc... a la casa gran; LucasFilm. Això fa que s'hagi mantingut en pèrdues des de que es va estrenar en la cartellera.

I és molt possible que continuï per molt més temps en aquesta situació, ja que les despeses de digitalització, la transformació del 2D al 3D i altres petites variacions del llargmetratge aniran sempre a càrrec de l'empresa constituïda expressament per a la pel.lícula.

Generació de pèrdues fictícies en un projecte d'èxit com aquest ajuden a les productores a evitar pagar actors amb contractes amb clàusules d'aquest estil, com també estalviar-se impostos. A més, transferir els diners d'un cantó a l'altre és la millor manera de despistar inspectors i aconseguir la confusió comptable.

L'últim recurs dels propis actors es querellar-se contra les productores per aquesta enganyifa encara que sigui enfrontar-se contra gegants de la indústria. Pot semblar tot un repte, però en aquest cas hem de tenir en compte que estem parlant de Darth Vader!

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Stock Ideas. Gràcies Google

Recordo encara quan els que experimentàvem amb les possibilitats de Internet, la aparició de Google ens va simplificar les idees.

A principis de mil·lenni tots teniem associada la recerca de paraules per la xarxa amb els portals carregats d'informació, molts serveis que no s'utilitzaven, publicitat a grapats i finestres emergents per totes bandes. Google, al contrari de Yahoo, Altavista, Lycos, Excite... era una pàgina amb un títol enginyós i una barra de recerca. Un únic servei que funcionava fantàsticament bé. Anys més tard, el cercador s'ha equipat amb tot tipus de serveis que com l'original, són genials.

Google Finance és un dels serveis de la companyia on s'amaga una petita joia: l'Stock Screener.

La opció Stock Screener fa les meravelles del cercador d'accions aficionat. A diferència de MorningStar, Bloomberg o altres aplicacions de pagament que requereixen coneixements de nivell avançat; Google ens posa al nostre abast una aplicació integrada de recerca d'accions - cotitzades, això si, a Estats Units -, i ens les permet filtrar per varies característiques.