dimecres, 28 de setembre de 2011

L'art culinari o l'art d'enganyar-se

Avui parlaré de cuina. 
Perquè és dimecres, perquè hi ha gana i perquè val la pena fer una petita pausa per dedicar-la al gran món de la gastronomia, i en concret, el mètode culinari.

Endinsar-se entre fogons és un dels processos creatius que, cada cop més, s'ha posat de moda. És una necessitat de primer grau, però per una gran majoria és un bon passatemps que omple moltes hores. Només s'ha de veure la graella televisiva la quantitat de minuts especialitzats en aquesta matèria. Més que programes on s'explica, pas per pas, la fabricació d'un plat, hi han també sèries, concursos, documentals de viatges. Un no pot evitar pensar que el nostre paladar s'ha aburgesat amb el temps.

dilluns, 26 de setembre de 2011

La Gran Desil.lusió: Anàlisi Global dels Mercats Financers

És difícil posar-se en situació amb tantes dades i tan variades. La premsa no hi ajuda, i encara menys tot el soroll diari que generen notícies al minut, twitters actualitzats al moment i algun o altre comentari de bar que ens desconcentra de l'enfocament centrat i serè del panorama global dels mercats financers.

És hora d'agafar un conjunt de dades econòmiques, tranquil.lament, i analitzar-les. Sigui per prendre una decisió a l'hora d'invertir, o per ser conscients del moment econòmic que estem vivint, però per sobre de tot això: per tenir una bona opinió pròpia quan ens parlin de finances.

VALORS:

Avui l'anàlisi el reservo per quatre àmbits diferenciats: la volatilitat dels mercats d'acions cotitzades (l'índex VIX), les accions empresarials nord-americanes (Standard & Poor's 500), els preus de les matèries primes (l'índex S&P GSCI), i finalment la rendibilitat del deute del tresor nord-americà (el rendiment del 30 Year T-Bond).

dissabte, 24 de setembre de 2011

Un resum ràpid de la operació TWIST

Adjunto la meva petita aportació, en format d'esquema, a la quantitat de comentaris que s'han fet sobre la operació "Twist" que ha posat en marxa la Reserva Federal dels Estats Units, i que va donar a conèixer a la opinió pública dimecres passat 21 de Setembre del 2011. 

L'objectiu primari d'aquesta operació és la d'estabilitzar els preus del deute a llarg termini - el més volàtil - del Tresor nord-americà mitjançant la compra directa d'aquests actius. Per finançar-se es valdrà de la  venda del deute a curt termini. 

N'hi ha qui en dirien "Switch", d'altres un "Roll-Over". Diguin el que diguin, aquesta decisió no ha agradat a quasi ningú:




Per més informació sobre el tema, la pàgina web de la Reserva Federal posa a la disposició del públic un enllaç de respostes freqüentment comentades (FAQ)

dimarts, 20 de setembre de 2011

Know - How: Primers apunts per començar a invertir

Aquest post és com una petita pinzellada a com enfocar el procés d'inversió abans de posar els estalvis, que han costat molt de guanyar, fora de control.

Un conegut fa uns dies que em va comentar que s'havia decidit a invertir els seus estalvis en un valor del mercat espanyol. Basant-se en uns comentaris que havien fet, per internet, tenia la certesa que la jugada era segura ja que el comportament del preu del valor sempre era igual. Així, seguint el camí històric estipulat era impossible fallar. Al cap d'un any ja se sentiria satisfet si amb una inversió inicial de 10.000 Euros, en podia obtenir 2.000 Euros de benefici.

No em semblava malament la quantitat de fonaments que em donava per creure en la seva "aposta", però no era el meu tipus de procediment.

Obtenir 2.000 Euros com a benefici sobre una inversió de 10.000 Euros significa un guany d'un 20% a l'any. Els bancs ofereixen actualment dipòsits a 1 any de termini per un tipus d'interès del 2% - com a màxim. És agosarat que a borsa, invertint només a un valor i basant-nos només en rumors bursàtils, puguem arribar obtenir una rendibilitat del 20% sobre la nostra inversió inicial.

Difícil però cert. Aconseguir beneficis a través dels mercats bursàtils és més complicat que un pensa, i una major rendibilitat a llarg termini suposa molt més esforç i capacitació que un simple repicar de dits.

dissabte, 17 de setembre de 2011

Eurobons, Europa, Alemanya i quatre col.legues més

Aquesta setmana s'ha caracteritzat per l'aparició de moltes promeses econòmiques per acabar en un punt mort. Com cada setmana. Ja ho deien els Roxy Music: "The Same Old Scene".

El que ofen a la massa no és la descompensació entre països. Si hi ha països de la Unió Monetària Europea que no estan d'acord en afavorir les ajudes a Grècia ho fan sobre el dret que té cada nació de decidir a qui destinar i confiar els seus ingressos. Se'ls reconeix aquest dret, més encara, quan el veí és un país amb una màniga molt ample i una generositat infinita davant de les despeses.

El que ofen al mercat, és la intransigència de Alemanya a l'emissió de bons europeus.

Alemanya és un gran país, amb recursos i gent molt treballadora, sistemàtica i disciplinada. Això són característiques que han propiciat el bon rumb del país, com el creixement fort i robust del que ha gaudit durant tant de temps. Però el creixement de la Unió Europea ha ajudat en gran mesura el creixement alemany. No és la causa de l'origen, però tant l'abolició de fronteres entre els mercats dels països europeus, com la monetització del territori a través de la denominada "zona euro" va ajudar a donar uns avantatges al país alemany.


dimarts, 13 de setembre de 2011

Resum ràpid de les borses europees: vermell


El resum és ràpid.

Quan a la premsa indiquen que les borses es tenyeixen de vermell, tot el continent ho fa. Literalment.

Adjunto la imatge que ho reflexa de la millor manera possible. Les dades són extretes de Bloomberg, de tots els mercats cotitzats del continent. Des de l'IBEX-35 fins a Xipre.

Ara que ja he après a dominar l'eina, espero anar molt més ràpid a pujar gràfiques d'aquestes característiques.
Espero que agradi. Salut!

dimecres, 7 de setembre de 2011

Accions barates i Hewlett Packard Co.

Fa uns dies vaig tornar a reemprendre els llibres sobre anàlisis d’accions des de la perspectiva de negoci. El que s’anomena anàlisis fonamental. 

Val la pena comentar aquest petit canvi d’enfocament, ja que si fins ara em centrava només en l’anàlisis tècnic de les gràfiques de cotitzacions de les accions, ara intentaré combinar-ho amb el concepte d’empresa, l’evolució i qualitat de les vendes, i els punts fonamentals del negoci. 

Fa molt de temps que havia deixat aquesta vesant del sector de la inversió, però després d’uns quants intents fallits d’especulacions basades en l’anàlisis tècnic, he decidit tornar a reemprendre l’essència de l’esperit inversor. 

A partir d’aquest petit gir de “bases”, he començat a desconfiar sobre la idea generalitzada del dia d’avui:

Fa una setmana que hem recuperat el ritme de pujades/baixades constants dels mercats bursàtils i una alt grau de volatilitat de preus. I davant d’aquests fets el comentari de moda és: “hem de comprar accions perquè són barates”. 

Un dia els polítics diuen una cosa, els comentaristes una altra, els economistes “especialitzats” opinen que s’han de fer canvis estructurals, l’FMI fa un rating favorable a les condicions econòmiques del país “X”, i les agències de rating valoren nefastament mig planeta. I en funció dels moviments, altament volàtils dels mercats, ens diuen que hem de comprar accions perquè són barates. Barates respecte què???

dilluns, 5 de setembre de 2011

El menjar com a inversió - En defensa de l'especulador

No m’imaginava que el pròxim post al blog fos sobre matèries primes. Feia dies que no posava el peu en aquests mercats ni que mirava cap cotització fins que entre ahir i avui he vist diversos tweets informant-me d’un reportatge original del der Spiegel  títulat: “El hambre cotiza en bolsa”.

La traducció en castellà la ha fet el diari “El País” i és l’article que m’han esmentat perquè em posés en marxa per escriure aquest post, vestir-me amb l’americana habitual d’advocat del diable, i sentir la necessitat expressa de defensar el protagonista del reportatge: “el mercat de futurs de matèries primes”.

El meu no és un paper fàcil. És més popular ser l’atacant a la massa especuladora. Fer un reportatge atacant a la maliciosa massa etèria d’especuladors, és jugar amb una avantatge extraordinària, i més encara si es fa des d’un rotatitu tan esplèndid com és el “der Spiegel”. Defensar els “dolents de la pel.lícula” des d’un petit blog d’inversions és més complicat.

Però ho faré de la millor forma possible.