dimecres, 2 de novembre de 2011

Esquemes filosòfics sobre Grècia en mans de Papandreu

Ahir el senyor Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia, ens va deixar amb la boca oberta oferint en els seus ciutadans la opció a triar, en referèndum, si estan d'acord en acatar les reformes proposades pels primers ministres alemany i francès - el duo "Merkosy".

Siguin bones o dolentes, les decisions en mans del poble han fet desconfiar als mercats que han patit una caiguda de cotitzacions increïble. Són aquells cops d'efecte que a tothom agafa per sorpresa, quan el camí traçat semblava el correcte. Ningú s'ho esperava, i jo a principis de setmana fent projeccions en unes gràfiques on Grècia complia totes les reformes imposades....

La decisió de Papandreu és una veritable opció política, que en una visió freda apartada de qualsevol centre de negociació, no fa desconfiar de les seves intencions, sinó que m'envia directament a fer un quadre de decisions per entendre quina és la més avantatjosa de les situacions: Fer un referèndum és el millor per la legitimitat de la sobirania d'una nació ja desgastada? Si acatés les reformes, seria Grècia un país estable dintre d'un marc de desconfiança com la "nova" Unió Monetària?

Jo, com en una bona classe de filosofia grega, necessito dels meus petits esquemes per poder-me aclarir, entendre la situació, i buscar el resultat final de tanta disbauxa:


I al final, el resultat evident, és que a la llarga Grècia és un país destinat a la quarantena.