dissabte, 19 de novembre de 2011

Laboratori d'operacions palanquejades. Segona part.

L'ésser humà ha tingut la necessitat constant d'aconseguir objectes de valor a partir de qualsevol cosa. Si la versió antiga i romàntica d'aquest procés era l'alquímia. La versió moderna i tecnificada es diu "palanquejament".

Continuant la sèrie que vaig engegar fa més d'una setmana sobre operacions palanquejades. Tal com vaig prometre, ara l'amplio posant en pràctica alguns productes del catàleg d'opcions disponibles que hi han al mercat. L'objectiu és que aquests "experiments" s'assemblin, cada vegada més, a la realitat.


EXPERIMENT Nº4. LA PRIMERA OPERACIÓ DE DERIVATS (o FUTURS)

No vull sonar complicat, no vull sonar pedant i avariciós, no tinc cap intenció de fer una classe magistral de negociació, ni tampoc tinc la intenció de ser la mare de ningú advertint de la perillositat dels productes derivats, però em veig obligat a explicar com funcionen:


La meva humil recomanació per a qualsevol persona que llegeixi aquests paràgrafs i no estigui familiaritzat amb el funcionament dels derivats, és que s'oblidi de la lògica dels mercats. Sobretot del mercat d'accions.
Encara que sigui un producte derivat del mercat de capitals, és molt millor perdre de vista durant uns instants aquest món per entendre com funcionen els derivats.

A partir d'un producte financer com són les accions, o de productes materials i de consum com és el petroli, l'or o el blat se'n generen contractes "derivats". Els derivats agafen diferents formes i denominacions: futurs, opcions, warrants, els CDS, productes estructurats...

Per el primer experiment de la sèrie proposo treballar amb els futurs. Són la forma més senzilla, pura i simple, del mercat de derivats on estem a punt d'entrar.

Iniciar la negociació d'un futur és adquirir un contracte. Una obligació a comprar o vendre un producte en un dia determinat. Fàcil, oi? No tant, per això prefereixo aplicar un exemple:

Avui som el cuiner d'un bon restaurant que està preparant amb il·lusió la temporada nadalenca.
Dins del menú pels sopars d'empresa hem pactat amb tots els clients un menú on hi va inclòs una bona porció de llagostins fets a la planxa amb all i julivert, frescos, de l'atlàntic.

Per cobrir-nos les espatlles contactem avui, amb previsió, amb el proveïdor per fer-li l'encàrrec.
El preu de la caixa de dos quilograms de llagostins avui val cent euros, i ens obliguen a comprar-ne un mínim de deu caixes. Per les nostres expectatives i encàrrecs ja establerts, demanem que ens reservin cinquanta caixes, que les passarem a buscar uns dies abans de les vigílies de nadal. El dia quinze de desembre, per exemple.

No hem pagat res. Només hem pactat amb el nostre contacte que li comprarem cinquanta caixes el mes de desembre. Ja hem fet el nostre primer contracte de futurs. Un producte derivat del llagostí de l'oceà atlàntic, i sense pagar ni un duro.

Passen les setmanes i ja ha arribat el desembre congelat. Fa un fred que pela, i els pescadors de la costa atlàntica no han tingut més sort de la que volien en la seva pesca. Per això a les peixateries trobem que el llagostí s'ha encarit i el proveïdor ens truca emprenyat dient que ja podem anar a buscar les caixes que teniem encarregades, que amb nosaltres "hi ha fet molt mal negoci!".

Per què?

Com que el llagostí s'ha encarit, ara la caixa de llagostins val dos-cents euros. Però nosaltres ja la teniem encarregada per cent. El proveïdor ha perdut, o ha deixat de guanyar, cent euros per caixa. Les podria haver vengut a un altre cuiner despistat per dos-cents euros. Nosaltres, al ser uns bons cuiners espavilats, previsors - els millors del "mónc"!! -, ens hem estalviat cent euros per caixa. Com que el contracte que havíem firmat comprenia cinquanta caixes, ens hem estalviat cinc mil euros.

Es podria haver donat un altre cas: que no ens interessessin els llagostins per falta de clientela. El que fariem com a cuiner negociador seria vendre el contracte fet amb el peixater a una altra persona. Però, i aquest és el punt interessant, no regalaríem el contracte. Encara que a nosaltres no ens hagués valgut res firmar un paper, ara si que val diners. Cinc mil euros. 
Potser hi ha, per algun indret, un amo d'una fonda que s'ha quedat curt de llagostins i ningú li vol vendre perquè no surten els vaixells del port i no hi ha oferta de llagostins. Aquest personatge ens pagarà cinc mil euros pel nostre contracte. Encara que després, ell hagi de pagar cent euros per caixa al peixater. La suma del import que ens abonarà, més el preu del contracte, és la suma del preu total que val a mercat.

Aquest és el ritme de negociació d'un futur. En aquest món la majoria d'ocasions no hi ha intercanvi d'actius, i si s'intercanvia algun actiu - en el nostre cas, els llagostins -, aquest no s'executa fins al venciment del contracte.

En els mercats financers els futurs no es poden comprar com qui compra peix. 
De fet, hi han uns contractes estàndards que s'estableixen per les denominades "cambres de compensació". Els contractes diuen quantes accions, quilos de matèries primes, galons de petroli, s'han de lliurar al venciment. 
Les cambres de compensació són les que organitzen el mercat, el controlen, i s'encarreguen d'assegurar que tots els clients pagaran i cobraran en el moment que es fan els intercanvis. Per aquesta gestió dels diners, s'utilitza el que es denominen "GARANTIES". 

El mercat més gran de futurs és el de Chicago, abans CBOT, ara integrat amb el que es denomina CME.
A Europa hi ha el mercat EUREX a Alemanya i el LIFFE a Londres  (integrat en el NYSE Euronext). I a Espanya hi ha el mercat MEFF.


EXPERIMENT Nº5. EL BANC FA LA OPERACIÓ DE FUTURS

Tornem a l'estat natural d'aquesta sèrie. Ens tornem a convertir en un banc. Com els antics bells moments quan érem una petita entitat avara, però disposada a tot. Com en l'experiment 3. Però ara som millors, tenim a les nostres mans l'arma secreta de palanquejament: ELS FUTURS.

Amb aquesta arma de palanquejament massiu farem els possibles per transformar els dipòsits dels nostres clients en una ingent fortuna digne d'admirar. Disposem de cent mil euros i possibilitats inimaginables on invertir aquests diners.

Entre tantes opcions, destaca la de comprar accions de Telefònica. Informacions, infundades o no, expliquen que aquest valor promet MOLT en un futur. Sigui cert o no, ens interessem per la inversió, però no en forma d'accions, sinó que aquest cop invertirem en futurs sobre Telefònica.

Quan es compra d'un futur d'accions adquirim un contracte on ens obliga a comprar en un futur, al cap d'un temps, cent accions. 

Però atenció! MEFF demana garanties. No és un contracte gratuït on es firma i ja està. La compra d'un futur implica dipositar unes garanties en els comptes de la cambra de compensació que indiquin que com a client, ets capaç de pagar per les diferències de preus. Si hi ha benefici no hi ha cap problema, però si es perd, els diners es van extraient d'aquesta garantia.

L'import de la garantia ja va detallat en el contracte, i en el cas dels futurs de telefònica avui dia 19 de Novembre es demanen de dipòsit 166,92 Euros.

En el cas del nostre banc

Tenim cent mil euros fruit de la suma del capital i els dipòsits dels nostres clients. No volem invertir-ho tot en futurs, seria massa arriscat, però si una porció majoritària. A l'haver de pagar 166,92 Euros per futur, en comprem un total de 500 títols. Això suma un total de 83.460 Euros que haurem de pagar a MEFF en forma de garantia. I és més del 80% del patrimoni del banc invertit en futurs.

Les accions de Telefònica avui valen 13,96 Euros.

El que queda de diners, lliures d'inversió, els destinem a préstecs per a clients amb necessitats de finançament. Són 16.540 Euros, dels que esperem rebre un 5% de interès al cap d'un any.

Ara el balanç del banc queda de la següent manera:

Al cap d'un any

Primer de tot fem una revisió a les nostres operacions a mercat; els futurs. Aquests han superat les nostres millors expectatives. Telefònica s'ha convertit, per sorpresa, en un dels millors operadors telefònics europeus i les seves accions a venciment del futur és de 20 euros.

A MEFF hi ha la opció de comprar contractes de futurs amb venciment per diferències o futurs amb venciment per entrega. Els primers, al venciment del futur, el mercat abona o carrega en el compte la diferència entre el preu de compra i el preu de venciment, i no hi ha entrega en cap moment d'accions. Com en el cas del cuiner negociador de llagostins, quan es ven el contracte en un altre amo de restaurant. No hi ha mai intercanvi de caixes de peix.

En el segon cas, futurs amb venciment per entrega, un cop arribada la fi del contracte hi ha la oportunitat de comprar la totalitat de les accions pel preu que s'ha comprat el futur en un inici. En el nostre cas serien 13,96 Euros. Això fa que el comprador hagi de desemborsar més diners i es converteixi en propietari de les accions.

Com que el nostre banc només treballa en moneda, el venciment és per diferències. 

Això significa, que arribat el venciment la diferència de benefici per cada acció és de 20 - 13,96, igual a 6,04 Euros de benefici. 

Nosaltres teniem contractats 500 futurs. Cada contracte ens obliga a comprar 100 accions. 
Per tant, el resultat de benefici és el següent: (20-13,96) x 500 x 100 = 302.000 Euros.

Primer punt pel nostre palanquejament. Per una inversió de 83.460 Euros hem obtingut 302.000 Euros. Això és una rendibilitat de 361%.

Obtenim del préstec 827 Euros de benefici. Corresponent al 5% de 16.540 Euros.

Hem de pagar els dipòsits de la clientela, que són 1.800 Euros. El resultat de 2% de 90.000 Euros.

La suma de beneficis total és 302.000 Euros + 827 Euros - 1.800 Euros. 
Hem aconseguit 299.373 Euros de benefici a l'any, amb una inversió de només 10.000 Euros. 

La rendibilitat total és de 2.993,73 %. Una veritable bogeria.

REFLEXIÓ

Bogeries les que es vulguin, sobretot quan es perd.

Mantenir viva l'activitat financera quan la sort acompanya, és aconseguir tancar totes les temporades com el que s'ha mostrat fins ara. Palanquejaments amb números d'infart, clients contents, i xecs de beneficis per tots els socis capitalistes de l'entitat. Així, en aquest estat de felicitat sostenible, passen els anys mentre ens oblidem de quan érem uns humils banquers; avars, que no volíem gastar-nos els diners amb negocis que ens poguessin arruïnar.

Ara que ja som rics, ara que hem construït un imperi on les seves possibilitats no tenen límits. Ara és el millor moment per tornar a fer una petita pausa i tornar a preparar la següent i última part d'aquesta sèrie. EL LABORATORI DE DESASTRES FINANCERS.

2 comentarios:

Roger ha dit...

Enhorabona, gran article, clar com l'aigua per entendre com hem arribat ha aquesta situació.

Ester Blanch Amaro ha dit...

Quin exemple tant gràfic! Molt entendor! És ben bé que aquest món financer no es pot comparar amb la realitat...