Stock Ideas. Gràcies Google

Recordo encara quan els que experimentàvem amb les possibilitats de Internet, la aparició de Google ens va simplificar les idees.

A principis de mil·lenni tots teniem associada la recerca de paraules per la xarxa amb els portals carregats d'informació, molts serveis que no s'utilitzaven, publicitat a grapats i finestres emergents per totes bandes. Google, al contrari de Yahoo, Altavista, Lycos, Excite... era una pàgina amb un títol enginyós i una barra de recerca. Un únic servei que funcionava fantàsticament bé. Anys més tard, el cercador s'ha equipat amb tot tipus de serveis que com l'original, són genials.

Google Finance és un dels serveis de la companyia on s'amaga una petita joia: l'Stock Screener.

La opció Stock Screener fa les meravelles del cercador d'accions aficionat. A diferència de MorningStar, Bloomberg o altres aplicacions de pagament que requereixen coneixements de nivell avançat; Google ens posa al nostre abast una aplicació integrada de recerca d'accions - cotitzades, això si, a Estats Units -, i ens les permet filtrar per varies característiques.

En marxa!

L'exemple que proposo és fer una tria d'accions. Escollir, en viu i en directe, els valors que s'adaptin a l'inversor mandrós de llarg termini; empreses amb un bon potencial de creixement, que tinguin capacitat per créixer i puguin ser, en un futur, les millors del mercat. Seguint, lleugerament, el principis que proposa Fisher en el seu llibre "Accions Ordinàries, Beneficis Extraordinaris" buscaré utilitzant els següents criteris:

1. Criteri de capitalització: Buscaré empreses que el seu capital circulant en borsa sigui modest. En anglès denominades small-caps i mid-caps. Com més petites, i més ben gestionades, més possibilitats tenen de sorprendre'ns. Es tracta d'aplicar la dita popular de "Al pot petit hi ha la bona confitura"

2. Criteri de preu: Busco preus barats en relació amb els guanys per acció que té l'empresa. No busco gangues, no fa falta pagar quatre cèntims per acció. Però si que prefereixo no ser l'últim a apuntar-me al carro d'una inversió que ja l'han vist moltes altres persones, i per aquesta raó, s'ha encarit notablement.

3. Criteri de creixement: La recerca la limito a les accions d'empreses en ple procés de creixement. Entenem el creixement com a generació d'ingressos. No invertirem en empreses que tenen pèrdues. Només ho farem si tenim el convenciment que està passant una mala època i la truita se li girarà d'un moment a l'altre - hauriem de conèixer molt bé la seva situació i el seu entorn -, sinó l'únic que farem és apostar al cavall que no corre.

*Altre criteris que no seleccionaré en l'Stock Screener però si que hi paro atenció:

Busco negocis que estan establerts i consolidats. Res de noves promeses amb menys d'un any d'història. Avui no tenim perfil d'inversor d'alt risc. S'ha de tenir molt clar que no busquem la millor de les inversions, busquem la "menys pitjor" de totes les accions.

Stock Screener

Entro a finance.google.com i selecciono de la barra lateral la opció Stock Screener. En la opció "Exchange" deixo per defecte totes les accions. Per desgràcia, Google encara no ha arribat a Espanya perquè puguem fer una tria i recerca del mercat continu.

En el moment de triar el sector em paro a pensar. Bancs no m'interessen, són la màxima expressió de volatilitat de les últimes setmanes. Tecnològiques tampoc, algunes enganyoses, i d'altres inflades. També hi ha empreses de consum cíclic, conglomerats, materials bàsics..... Em quedo amb el sector energètic! En desconec els negocis i considero que és un bon punt per començar. El gas natural està barat per si ens serveix de punt de partida...

Selecciono en el desplegable Sector: Energy.

Ja som a la zona de foc. L'aplicació ens llista un conjunt de criteris, amb una distribució gràfica de les empreses que els compleixen. Màxims i mínims per sintonitzar amb la nostra idea de recerca.

Podem afegir o treure tants criteris com vulguem. Aquests són classificats per: Preu, Valor, Dividend, Ratios Financers, Mètriques Operatives, Mètriques de Valor, Marges, Creixement.

Parteixo dels criteris inicials:

Market Cap (Capitalització Bursàtil): Serveix a la perfecció al primer criteri (1), i jo hi poso els números per detallar que busco entre una petita i mitjana empresa. El mínim a 100 Milions de dòlars, el màxim a 1 Bilió de dòlars (1.000 Milions en terminologia no anglosaxona) en capitalització bursàtil..

P/E ratio - És el resultat de dividir el preu de les accions pel benefici per acció. És el millor indicador per fer-nos una idea i saber si una acció cotitza barata o cotitza cara. Segons Fisher, el P/E és irrellevant quan es tracta de cotitzacions que prometen un creixement impressionant amb el pas dels anys, ja que acabaràs rebent els beneficis. Tot i així, ja que he dit que utilitzava el principi lleugerament i no tinc ganes de gratar-me gaire la butxaca, busco un P/E entre 10 i 50 vegades l'ingrès per acció. Elimino així, accions massa barates - per alguna cosa serà -, i cotitzacions massa cares.

Finalment, afegeixo el tercer criteri que no figura en la configuració inicial, el requisit de Creixement. Per això selecciono de la categoria de criteris Growth el 5y revenue growth rate. No agafo el Net Income, sinó que prefereixo l'indicador més pur de creixement, els ingressos bruts, ja que aquests a diferència d'altres dades, és molt difícil de manipular-se a nivell comptable.

Un cop en pantalla, del criteri de creixement n'aprofitaré la cua positiva, és a dir, totes les empreses que han tingut ingressos bruts positius durant els últims cinc anys. Evitant així, un conjunt d'empreses, amb un historial de pèrdues que no beneficien per res el creixement de les cotitzacions.

La selecció, amb les dades disponibles a 01/09/2011, quedarà de la següent manera:

Tal com podeu apreciar, no s'han tocat els filtres de configuració inicial: Div yield (%) ni el de 52w price change (%). Però si que els tinc en compte a l'hora d'avaluar un cavall guanyador. El primer, és el percentatge de dividend per sobre del preu de l'acció i dóna una idea per saber si la remuneració de l'acció anirà a compte del creixement, o per contra, els administradors prefereixen amb un dividend molt més alt, pagar directament a l'inversor. Per un inversor a llarg termini, preferim que la major part de benefici el reinverteixin en el creixement de l'empresa. Nosaltres també en sortirem beneficiats a la llarga.

El segon filtre, ens dóna la informació històrica d'un any de cotitzacions. Informatiu per fer-nos una idea de la tendència del preu.

Conclusió

En el sector energètic hi han 129 empreses, de les que conec d'oïdes: Exxon i BP. Amb la tria que proposo he acabat reduint aquesta selecció a 7 empreses de les que no he sentit parlar en la meva vida però que segons els meus criteris són, possiblement, bones propostes d'inversió.

De la llista que compleix els meus criteris, em quedo directament amb la Houston American Energy Corporation. Pel seu elevat creixement (47,02% en un any), perquè destina una petita quantitat dels seus ingressos al dividend, i perquè l'evolució del preu ha estat positiva durant l'últim any.

Aquesta és la part positiva de la història, la part negativa és que això només és el principi d'un llarg viatge. Un cop fets tots els filtres, és el moment de les preguntes: De quin tipus de negoci provenen els ingressos de la HUSA, gas natural, petroli, electricitat? És sostenible amb el pas dels anys? En què reinverteix els dividends, en recerca o en alguns "xanxullos" comptables molt ben amagats com va fer uns anys l'energètica ENRON?

Ara és el moment d'assentar-se tranquil·lament i fer el que no pot fer, de moment, una aplicació de Google: VALORAR.

Declaració: No tinc en propietat accions de Google, de Houston American Energy Corp. ni tampoc de les altres empreses esmentades en l'exemple. Tot i que aquesta situació pot canviar en un futur. Aquest exemple no és una sol.licitud per invertir en un producte o en una estratègia.