Inversió Contrària: Invertir? Ara?

La filosofia d'inversió contrària és perillosa. Significa ser el més espavilat de la classe. El més punyetero, per davant de la resta dels alumnes, i saber-se encarar al professor per demostrar que s'està equivocant.

Si la inversió en tendència és seguir tots els indicadors per saber el que fa la multitud i apuntar-se al carro, el seguiment de la inversió contrària és emmerdar-se en el pessimisme del moment i de tots els estadístics per posar-se xulo i dir clar i alt: "no estamos tan mal".

Ahir varem tenir actes públics d'angoixa i pessimisme: Manifestacions arreu del planeta en contra del sistema establert. Interessant que en anglès es denominin "demonstrations", ja que això són: demostracions de rebuig. Als mitjans de comunicació tot són reportatges sobre finances, debats sobre ocupació. Fins i tot les àvies parlen de borsa! 

Aquest és el nostre escenari de referència per fer les inversions corresponents.

Un dels consells rebuts per part d'inversors experimentats és el de plantejar-se la inversió com un carronyer a la recerca de moribunds. "Els inversors hem de buscar sang, i com més millor". Per tant, hem de fer una extensa recerca de portades de diari que demostrin que l'estat, el continent sencer, s'enfonsa en la misèria. Números que ens llistin les multituds desocupades. Conclusió, hem de confirmar que no podem estar pitjor. Per això les coses milloraran. És el moment de comprar.

Per suposat, dit això, dóna la sensació que només busco les desgràcies per fer-ne els meus anàlisi de "pacotilla" en un blog de cap de setmana. No és la meva intenció. Jo considero que aquests estats d'excepció són molt bons per la societat. Són moments per plantejar-nos les coses, fer reformes i canviar el que no ha funcionat fins ara. Una persona s'ho planteja TOT quan les coses no li funcionen. No he vist mai un milionari en la seva casa particular de la Toscana envoltat de vinyes plantejant-se perquè els lloguers dels pisos estan tant alts. En canvi, de la misèria en surt la reflexió per saber com s'ha arribat fins allà. I hi ha dues manera de sortir-ne: endavant o caure del tot.

Els països, les economies, com les persones, funcionen de la mateixa manera. O anem a millor o no anem enlloc.

NUMÈRICAMENT

Per "practicar" la filosofia de inversió contrària, un dels indicadors que ens pot servir és el ratio de volum d'opcions sobre accions PUT/CALL. Aquest ens indica el sentiment que hi ha el mercat a través de la quantitat de opcions de venda - denominades opcions PUT - que s'han comprat per sobre de les opcions de compra - opcions CALL.

Les opcions són derivats, en el nostre exemple sobre accions, i donen la opció de comprar o vendre en un futur un paquet d'accions. Per exemple, comprar una opció de compra sobre telefònica ens dóna la opció a comprar un paquet d'accions en un futur. La opció de venda en canvi ens ofereix la opció de vendre-les. 

No entraré en més detalls per avui, ja que el mercat d'opcions dóna per moltes més explicacions, però si que cal remarcar que les opcions CALL es compren quan hi ha un fort sentiment alcista de les cotitzacions, i les opcions PUT es compren quan hi ha un clar sentiment baixista. I, com a petita precisió, el sentiment baixista és sempre MOOOOLT més fort i volàtil que l'alcista. 

La ratio de opcions sobre accions PUT/CALL és la divisió del volum de opcions sobre accions de venda per sobre de les opcions de compra. Un ratio alt significa que hi ha més negociació de PUTs en el mercat que de compra i el mercat és baixista. Un ratio baix, significa un alt volum de CALLs en el mercat, i el sentiment és alcista.

VISUALMENT

Però alerta, nosaltres hem adoptat una filosofia al sentiment del mercat i el que busquem és el punt més extrem, no per seguir la tendència, sinó per fer el contrari:

Segons la gràfica, una representació del "Options Equity Put/Call Ratio" del Mercat de Chicago d'Opcions, la mitjana - calculada amb les bandes de Bollinger - va arribar als mateixos màxims que durant la crisis de Lehman entre l'agost i setembre d'aquest mateix any. Això significa que hi ha un volum molt més alt de negociació de opcions de venda que de compra. El mercat avui en dia és clarament baixista.

Ara com a "bons inversors", seguint la filosofia de la inversió contrària, hem de considerar aquesta gràfica en contra de tota possibilitat: ha fet màxims aquest any. Més malament no podem estar. Hem de posar-nos damunt del pupitre, assenyalar a la pissarra i dir al professor que s'ha equivocat i que el número d'aquella fórmula està malament. Si tots venen, nosaltres hem de comprar!

Però, com a classe, no sempre una única dada és infal·lible i no ens podem refiar únicament del ratio d'opcions sobre accions PUT/CALL. Necessitem més recursos que tenim al nostre abast: cotitzacions d'accions, tipus d'interès, volum de caixa dels fons d'inversió, etc.... Si només fem servir un indicador més possibilitats tenim d'equivocar-nos i de convertir-nos, ràpidament, de l'espavilat de la classe, a només el graciós del parquet que perd diners amb les seves males prediccions.