dimarts, 20 de setembre del 2011

Know - How: Primers apunts per començar a invertir

Aquest post és com una petita pinzellada a com enfocar el procés d'inversió abans de posar els estalvis, que han costat molt de guanyar, fora de control.

Un conegut fa uns dies que em va comentar que s'havia decidit a invertir els seus estalvis en un valor del mercat espanyol. Basant-se en uns comentaris que havien fet, per internet, tenia la certesa que la jugada era segura ja que el comportament del preu del valor sempre era igual. Així, seguint el camí històric estipulat era impossible fallar. Al cap d'un any ja se sentiria satisfet si amb una inversió inicial de 10.000 Euros, en podia obtenir 2.000 Euros de benefici.

No em semblava malament la quantitat de fonaments que em donava per creure en la seva "aposta", però no era el meu tipus de procediment.

Obtenir 2.000 Euros com a benefici sobre una inversió de 10.000 Euros significa un guany d'un 20% a l'any. Els bancs ofereixen actualment dipòsits a 1 any de termini per un tipus d'interès del 2% - com a màxim. És agosarat que a borsa, invertint només a un valor i basant-nos només en rumors bursàtils, puguem arribar obtenir una rendibilitat del 20% sobre la nostra inversió inicial.

Difícil però cert. Aconseguir beneficis a través dels mercats bursàtils és més complicat que un pensa, i una major rendibilitat a llarg termini suposa molt més esforç i capacitació que un simple repicar de dits.

Per explicar-me he fet un petit esbós de indicacions, simples de comprendre i fàcils d'aplicar, que tot inversor pot seguir alhora de posar-se davant d'una pantalla d'ordinador ple de números de color verd i vermell: 

NO INVERTIR EN UNA SOLA COSA...

A Edison li debem la invenció de la bombeta i l'aplicació de l'electricitat a la vida domèstica. Però el geni nord-americà té una llista de 1.093 patents al seu nom. Da Vinci gaudeix d'una llista molt més llarga de creacions. I Steve Jobs, no es queda curt en el desplegable de patents que té registrades en nom d'Apple.

Si personatges d'aquestes característiques han tingut una producció tant important durant la seva existència, i pocs són els productes que els han fet cèlebres, com serem nosaltres capaços de revolucionar la nostra economia domèstica amb la compra de només un valor bursàtil?

En inversions hem d'aplicar el dit català: "no posar els ous al mateix cistell". Però no n'hem de fer un gra massa, ja que la compra massiva d'accions significarà molt més treball alhora portar-ne un control, i a la llarga passa allò de "quién mucho abarca, poco aprieta".

... NI NOMÉS INVERTIR EN UNA IDEA

Invertir en diversos productes financers és la base del denominat "Asset Allocation" (Assignació d'Actius). La compra de diversos actius ajuda a distribuir el risc. Però això sempre ho hem de fer sobre la base de diversificar també les possibilitats.

Per posar un exemple, podem creure que el mercat de les begudes refrescants tindrà un gran creixement en un futur. Si la nostra predicció és molt bona, comprar accions de Pepsi, Coca-Cola i Dr. Pepper serà una gran inversió. Però si el govern dels Estats Units se li acudeix aplicar un impost sobre l'aigua - per dir una bajanada -, la nostra cartera de 3 valors se'n aniria a prendre pel sac i patirem pèrdues per totes bandes.

Molt millor, si confiem en el creixement del mercat de refrescs, comprar només les accions de l'empresa que, després d'una valoració, ens sembli que tingui més potencial per créixer.

El mercat ens ofereix milers de possibilitats, i milers d'idees en poden sortir per invertir en aquests mercats. Hi ha el mercat monetari i el mercat de capitals. El monetari són dipòsits en bancs, lletres del tresor i bons de l'estat - el mercat més segur. En el mercat de capitals hi ha accions i derivats. Entre les accions hi ha desenes de indústries, i en cada industria milers d'empreses a cada banda del planeta. Derivats sobre el mercat de capitals, els denominats futurs i opcions, i aquests els trobem classificats a diferents venciments.

Podem estar segurs que el mercat de refrescs tindrà un molt bon any. Però si no el té, tenim moltíssimes opcions per evitar que tota la cartera en pagui les conseqüències.

INVERTIR ELS NOSTRES DINERS...

Aquest element és bàsic. La inversió es basa en el supòsit que tenim uns estalvis que no hem de fer servir.
S'inverteix els diners dels altres quan s'està preparat per fer-ho, i es cobra per invertir els diners dels altres quan hi ha una experiència provada. MAI es demanen diners en préstec al banc per invertir.

Tampoc hauriem de comprar posant objectius. El típic: "amb els beneficis em compraré un cotxe", forma part de les barbaritats de la culturilla bursàtil. Ja ho deia Edwin Lefèvre a "Reminicències de un operador de borsa" qui havia vist molts abrics de bisó i molts cotxes que mai arribaven a ser comprats pels guanys de l'especulació amb accions.

Per altra banda, em desagrada bastant allò tan típic de: "has d'invertir uns diners que no has de fer servir" o "fer com si no els tens" o "ja els pots donar per perduts". Aquestes frases donen l'excusa perfecte al inversor perdedor. Si us plau, inverteixes per guanyar-hi, no per tirar monedes per la finestra.

...I INVERTIR EN LES NOSTRES IDEES.

Qualsevol estratègia d'inversió, per males conseqüències que comporti, millor que hagi sortit de la nostra invenció. No tindrem a qui donar-ne les culpes però en canvi ens servirà com a molt bona lliçó. 

Les idees pròpies són una bona justificació i un bon argument si hi ha un estudi - de qualsevol tipus a darrera. Si ens basem en el que algú ha dit, en algun lloc, i ens l'hem cregut pel bon aspecte que tenia, al final només buscarem bones raons que ens ajudin a creure'ns aquell personatge, sense tenir res més on aferrar-nos.