És molt bonic creure que els partits polítics busquen el millor pel seu poble. Però això és una mitja veritat.
Els partits polítics busquen el poder en primera posició dins del ordre de les seves prioritats. Després ve el repartiment de càrrecs. I les decisions a posteriori són preses per buscar el millor benestar pel poble.
Avui mateix Portugal ha perdut la credibilitat dels mercats - la poca que li quedava -, amb un govern derrotat per l'oposició. Les mesures necessàries de país s'han deixat a banda i han demostrat ser un país immadur pel fet de prioritzar discrepàncies internes davant de problemes "importants".
Per desgràcia, així és la democràcia. Ens barallem per saber qui engegarà la "manguera" mentre l'edifici s'està incendiant.
Els Estats Units, en aquests casos, ens han ensenyat una bona lliçó. Les decisions econòmiques estan, en part, apartades de les decisions polítiques. Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal com el seu antecessor Alan Greenspan són reconeguts per la seva tendència política conservadora. Però, en canvi, han tingut cabuda en qualsevol tipus de govern que hagi manat a Estats Units: època Bush, Clinton, Bush Junior, Obama....
Ni això és una crítica a les bones formes, ni a la democràcia del vell continent. Això és una reflexió per saber com les bones maneres i el savoir faire del que a vegades els europeus fem bandera ens ajudaran a sortir del "merder" on estem ficats des de ja fa una bona temporada.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada