L'augment dels preus

Escoltant de passada, treballant mentrestant a l'ordinador, he escoltat tota la tertúlia matinera dels matins de Televisió de Catalunya sobre la pujada dels preus. La meva orella es parava a escoltar precisament tots els comentaris que feien les dues mestresses de casa, que devien haver elegit a l'atzar, i un dels encarregats del Mercat del Ninot de Barcelona abans que sentir la retòrica d'un professor d'economia aplicada, el nom del qual ni recordo ni m'interessa, de la universitat de Barcelona.

El tema del dia era la pujada massiva dels preus. Per què la llet ha augmentat un 32% el seu preu per litre en un any? Per què han pujat els preus?

En un principi s'ha parlat de l'augment dels cereals. S'ha fet un esment ràpid a la macroeconomia. S'ha observat que hi ha molts 4x4 a la carretera, i la gent es queixa a la hora de pagar per la matèries bàsiques. I, seguit de tot això com si els portés la corrent, han arribat a dir que la gent no sap estalviar i no arriba a final de mes. Esperava un "per què", un comentari assenyat del professor universitari, que se suposa que posaria la veu crítica i explicativa a l'assumpte. Però quan ha obert per primera vegada la boca per dir: "el mercat on anem a comprar s'ha convertit amb una borsa", aquest professional m'ha caigut als peus. La borsa és un mercat, no el revés!
Les següents intervencions han seguit la mateixa tònica.

És veritat que era una tertúlia de matí i de mestresses de casa però ho esperava més serio.

Com explicaria jo l'augment massiu de preus?

No es necessita ser gaire espavilat, per entendre-ho es necessita ser observador. La inflació és la disminució del valor del diner. Un euro avui no és el mateix que ara fa un any. Per això es necessiten més diners per pagar el mateix. El que es tradueix en augment de preus.

En economia l'explicació bàsica és que els preus augmenten degut a un augment de la demanda. Més clientela que demana escamarlans per nadal; l'escamarlà va més car. Aquesta inflació ve donada per la demanda.
Quan l'escamarlà costa de pescar, no n'hi ha en el mar, hi ha vaga a la llotja, etc... l'escamarlà també anirà més car perquè és més escàs, en falta, i l'ofertant augmenta el preu. Aquesta inflació ve donada per la oferta.

Actualment ens trobem en aquesta segona situació. Tota matèria té un cost al seu darrera, tot un històric de preus i remodelacions en el producte fa que quan arriba al mercat tingui aquest preu. Quan una mestressa de casa es presenta davant de la carnissera o carnisser a comprar un bistec, treu el moneder, i paga, no paga a la persona que té al davant. Tot el que treu del moneder no va a parar a la senyora que té a l'altre banda del taulell, un percentatge (molt petit) d'aquella quantitat va a parar al pagès que ha criat les vaques amb el pinso, l'aigua, el manteniment de tot l'estable, etc... un altre percentatge pel matadero, la persona que ha matat a l'animal, els que l'han tallat, netejat, el manteniment de la maquinària, etc... un altre percentatge al transportista, amb el cost del transport que suposa, etc... i finalment, si, al carnisser/carnissera.

Una escassetat de pinso, per ves a saber quin problema - un litigi per exemple amb les autoritats sanitàries - farà que el bistec pugi de preu. Un altre cas més directe, és el del cas de les vaques boges, que va fer augmentar el preu dels bistecs. O, un últim cas indirecte pel que sóc bastant crític, és l'augment del preu del petroli que ha repercutit sobre els preus de les matèries bàsiques, que tot i que ningú hi veu una relació, resulta que tots els productes del mercat són transportats d'algun lloc a un altre.

Sigui el petroli o sigui un altre cost, ens trobem en una societat que tenim tantes barreres entre la producció i la seva venda que fa que tothom vulgui "sucar" d'aquesta producció. Com més pròxim al client més alt es considera el valor afegit de la persona que modifica el producte. Un publicista, per exemple, cobra un valor impossible comparat amb un pagès per qualsevol genialitat a aplicar en un producte. La fàbrica de llet, la pasteuritzadora, transforma de tal manera la matèria primera que guanya una quantitat considerable alta si ho compara el que ha pagat per aquella llet.
Si el cost de qualsevol intermig augmenta, per qualsevol variable, en comtpes de retallar el marge de beneficis n'augmenta el preu perquè s'apliqui al client final. Fent així que augmentin tots els preus.

Si no s'augmentessin els preus i hauria altes quantitats de gent que es quedaria al carrer amb més facilitat que el que es fan picar dos dits - visualment és més teatral -, perquè són espais de la cadena, en algunes ocasions, bastant innecessaris pel que el client necessita en el moment de menjar-se una truita.