Invertir entre dos móns

Són dues les formes essencials per investigar el veritable valor dels actius que s'intercanvien en el món financer. Una és aterradora pels que no són de números, encara que els càlculs no introdueixen integrals ni equacions de segon grau. L'altre, destaca per la seva senzillesa a simple vista, i encara que obté molts bons resultats a curt termini, és obscè creure que tot temps passat tornarà a repetir-se de la mateixa manera.

Més enllà de valorar el que és millor i el que és pitjor, i entrar en una guerra eterna sense sentit, prefereixo copsar els matisos que donen les dues opcions principals d'anàlisi dels mercats financers per entrar "a matar" com a inversor professional.

L' ANÀLISI FONAMENTAL és la versió avorrida. Criticat per molts pels seus alts requeriments d'especialització. 

Un pot interessar-se per l'or - la matèria prima com a inversió -, un dia pel matí llegint un petit comentari en una revista d'interès general - el "Muy Interesante", per exemple - i acabar fent la llista completa de l'esmorzar de cada un dels treballadors de les mines d'or d'una petita població del Congo. La conclusió de una exhaustiva recerca és per només decidir entre dues opcions: Comprar o No Comprar.

Els analistes professionals tenen vàries formes de denominar el resultat de l'estudi d'un actiu i utilitzen tants adjectius, com els és possible, per no "mullar-se" mai. La terminologia és tant tècnica com sosa: "Ponderar", "Sobre-Ponderar", "Infra-Ponderar", etc... En canvi, no ens diuen mai si ells s'hi gastarien els diners.

La veritat, considero que un inversor ha de fer els seus petits números. Per no deixar-se engatussar, bàsicament. Sobretot si vol ser un veritable accionista en el negoci de l'empresa, no un simple personatge que entra i surt quan vol. La pàgina web de l'empresa sempre reserva un apartat pels inversors, en alguns casos és una gran font d'informació, i en d'altres es nota que estan obligats a demostrar els números però que no hi posen gaire èmfasis.

Llegir balanços, comptes de resultats, fluxos de caixa, canvis corporatius, tot hi ajuda una mica per saber si aquella empresa fa les coses ben fetes, i el més important, que les continuarà fent en un futur.

Aquest és el mínim anàlisi fonamental que hem de fer.

Però....

Per molt bé que fem els números, que l'empresa valorada ens aparegui davant dels nostres ulls d'inversor com la més prometedora per generar beneficis en un molt llarg termini, segurament que el mercat no opinarà igual que nosaltres.

Aquest és el moment que entra en joc l' ANÀLISI TÈCNIC

Tot i que semblava que el teniem abandonat i no en parlaríem, si que és una bona eina per tenir present i fer-ne un ús quan se la necessita. És el millor element per detectar les modes del moment, ja que en borsa no es dóna el premi al que ho fa millor, sinó que es felicita al que s'ha venut més bé. Com tot en aquesta vida: és millor caure en gràcia que d'un tercer pis.

Les modes les podem detectar amb la representació gràfica de les cotitzacions de borsa.

Les bombolles són el perfecte exemple per parlar de modes. El mercat estima les modes amb bogeria fins a portar-les a punts extrems, i premia no el que ho fa millor, sinó el que ha sabut vendre millor la idea. Aquest és el punt on deixem la carretera de la teoria econòmica clàssica i els models de optimització. Res continua sent igual. El mercat no hi entén d'optimitzacions. 

La bombolla immobiliària ens ha acabat demostrant que no es necessitaven tants pisos, hem invertit més en fibra òptica que en energies alternatives perquè, per desgràcia, el mercat ho volia així. Més endavant seran altres "capritxos" que no entenen de números, balanços o PERs. Tot són tendències. Com quan Sony va treure el sistema de vídeo magnètic "Betcam", els consumidors no es van enamorar del que molts qualificaven com el millor sistema de gravació i reproducció de vídeo, sinó que es va establir com estàndard el VHS ja que va ser el més distribuït entre el públic.

L'anàlisi tècnic, criticat per ser una simple il·lusió històrica de dades. La recopil.lació d'anys de cotitzacions situades en un sorprenent efecte visual sobre el qual podem situar línies de tendències i objectius psicològics, si que també és una bona ajuda per detectar si les empreses que hem valorat nosaltres estan, o no estan, ben valorades pel mercat: els altres inversors.

És tant senzill com això: El bon inversor ha de saber combinar ambdues eines per poder-se endinsar en dos móns que bé es mereixen un munt de reflexions: Entre el paradís dels models econòmics en harmonia i la veritable selva dels mercats on hi perdura l'eterna exuberància irracional, i és on realment s'hi negocien els actius cada dia. 

En definitiva, és una qüestió d'equilibri.