L'or

A la vista dels aires triomfalistes que es respiren a dia d’avui a Wall Street degut al canvi de rumb que ha patit l’índex Dow Jones sembla una mica contradictori escriure a aquest article. Tot i així, crec que encara serà creïble per uns quanta dies mes.

Escric això ja que portava dies amb la idea d’escriure una mica sobre el paper de l’or a dia d’avui als mercats financers. Tot i tenir la idea, sembla que La Vanguardia ja se’m va avançar ahir publicant un article sobre la fortalesa del valor de l’or, i avui, la borsa dóna un gir inesperat degut a la presentació de resultats per sobre del que s’esperava del gegant informàtic IBM; ha representat un augment d’un 5,9 % en el valor de l’acció de la companyia amb una conseqüent estela que ha portat a altres acciones a revaloritzar-se de forma important, canviant el signe del índex Dow Jones al que s’havia acostumat les últimes setmanes a un augment d’un 1,4 %.

No espero un tipus d’activitat com aquesta a llarg termini, ni un Dow Jones creixent aquests dos mesos seguits a aquesta velocitat. Potser m’equivoco, però l’economia no està perquè als mercats financers tothom salti d’alegria.

A part del dia d’avui, les setmanes anteriors han estat nefastes, i empreses internacionals han estat patint una constant baixada del preu de les seves accions sent el sector bancari el més castigat de tots.

Davant d’aquesta incertesa de baixades constants de diversos àmbits dels mercat l’opció de l’or continua tant de moda com fa 100 anys. Serà perquè no és material consumible com el petroli, difícil d’extreure i polir, però valor refugi i en estat físic que tot mortal s’hi pot agafar en el cas d’una pèrdua d’interès dels mercats financers.

Sols fent una observació en els mercats de matèries primeres de Chicaco (The Chicago Board of Trade), la revalorització del contracte de futur de 100 onzes d’or ha passat de 800$ a 900$, un 12,5%.

En el meu cas particular, tendeixo a la recerca d’empreses que dediquin la seva activitat principal a l’explotació de mines de producció d’or. Més que no tractar en futurs de l’or ja que la seva operativa és molt complicada i arriscada i no disposo d’una bona part de capital per fer front a un tipus de risc com aquest. Però en canvi, buscant empreses del sector, un si que pot entrar de ple en el món de les matèries primeres sense necessitat d’anar al mercat directament.

El meu exemple és el següent: la Gold Corporation (GG)

A grans trets és una empresa Canadenca d’explotació de mines d’or i plata a través del continent americà, amb una especial concentració a Mèxic i al oest dels Estats Units i que també cotitza al mercat de Wall Street.

El més interessant del cas és el paral·lelisme que hi ha entre l’augment del valor de l’or i l’augment del preu de l’acció de la Gold Corp; en un mes ha passat de 30$ a 40$, un 33,3% de variació.

A tall de presentació de l’efecte que té el canvi de tendència econòmica en els canvis de valor significatius que pateixen els metalls preciosos, aquesta companyia és molt vàlida. El que se’m fa més difícil explicar és quina consideració prendria un inversor a aquestes alçades si volgués comprar un paquet d’accions ja que hi ha varis indicadors gràfics que demostren que tots els números d’aquesta companyia estan a la ratlla del límit.

El RSI (Relative Strength Indicator – Indicador de Força Relativa), el primer indicador a la part superior del gràfic, ens indica que el preu del valor està tocant el límit del 70, aquí s’hi arriba quan un valor ha estat comprat en excés i psicològicament fa que molts inversors deixin aquest valor.

Les mitjanes mòbils juntament amb el MACD (Moving Average Convergence Divergence – Mitjana Mòbil de Convergència i Divergència), ens demostren el mateix, el preu de l’acció a traspassat límits que val més respectar per no perdre diners en aquesta acció.

I finalment l’ADX (Average Directional Movement – Moviment Direccional Mitjà), és l’indicador de tendència en el cas que el valor en segueixi alguna. En aquest cas, hi ha un inici de tendència que es podria arribar a consolidar si el valor superés la resistència dels 40$ l’acció. Però això encara no ha passat.

En resum, podem veure que els indicadors no s’acaben de mullar, ens avisen del perill que podríem córrer però no l’acaben de confirmar ja que l’acció encara té uns instants de recorregut perquè algú hi pugui invertir a curt termini, tenint cura de la seva inversió i seguint-la constantment fins que alguna de les senyals entri en zona d’alerta vermella, que seria el moment perfecte per sortir.

Si volguéssim fer una inversió a llarg termini ens hauríem de mirar bé els números i això ja serà un altre dia.