Potser la meva joventut em fa preguntar quina seria el camí que hauria de prendre per crear una bona empresa. El que si em dono compte és que aquí, a Catalunya, no ho tenim gens fàcil.
El viver més important que hauria de donar tot tipus de camins als joves professionals és la universitat. Però per pròpia experiència ser que la universitat, i més la catalana, té una aversió crítica al fracàs i sobretot quan es tracta fora dels límits de qualsevol campus. Tot tipus de lligam que pugui trobar la universitat i centre de coneixement de on hauria de sortir tota bona idea es difumina amb la teoria. Els professionals de diverses àrees saben perfectament, a la teoria, com funciona la realitat. Saben, en teoria, com funcionen els negocis, com s’han de potenciar, què demana la societat. Així, amb aquesta senzillesa potencien a tota una colla de joves s’arrisquin al món real sense cap tipus d’eina que pugui servir en contra de tota competitivitat o burocràcia del sector públic.
La deficiència de les universitats per potenciar l’empresa no és idea meva. No sóc tant encertat en pronòstics, sinó que m’he valgut de paraules d’una entrevista del professor Xavier Sala Martín per creure a fons en aquesta creença i comparar-ho amb països competitius com Alemanya on Estats Units, on les universitats no els fa por sortir a fer una ullada a fora. Les idees dels grans no surten precisament d’un bar o un cafè, no surten de clubs de senyors amb un puro i una senyora tocant-lo al costat, sinó estudiants de bons centres educatius impulsats, entre d’altres incentius, pel clímax del seu voltant
Aquí, universitat i govern casi es donen de la mà. Un amb lleis i paperassa i l’altra amb lleis absolutes per poder fer entrebancar tantes vegades com sigui possible tot emprenedor a portar una il•lusió en marxa.
La prova pràctica d’avui es troba en dues pàgines que he descobert i la comparació immediata amb el: “no passa aquí”.
TheFunded és una pàgina de professionals que han intentat posar un negoci en marxa amb l’ajuda d’empreses de capital – risc i expliquen la relació, a vegades no plaent, que han tingut amb aquestes.El fet que hi hagi valoracions fa que es pugui classificar o descobrir empreses amb les que poder tractar i d’altres que no cal ni parlar-ne.
El meu encert ha estat buscar empreses que facin la mateixa labor a Espanya i estiguin valorades a la pàgina. Mentre que fins i tot tenim empreses poloneses o portugueses, m’he cansat abans de trobar algun resultat nacional. Som una colla de nuls en aquest sentit.
KillerStartups és una pàgina de valoracions de negocis basats en alguna gran idea tecnològica i en la utilització de Web 2.0 com el YouTube, el Facebook, o el MySpace el qual pugui tenir una repercussió important en les nostres vides virtuals en un futur.
Amb l’ajut d’aquesta pàgina un pot emular el que fan les grans empreses com Microsoft o el magnat Rupert Murdoch; la recerca exhaustiva de petits negocis basats en grans idees i comprar-los abans que creixin. Amb els propietaris feliços per la gran venda que han fet, les empreses mares es treuen un pes de sobre, el perill d’un possible competidor, i a més, tenen la possibilitat d’ampliar un negoci pel qual no han hagut d’escatimar ni un cèntim per la seva recerca i desenvolupament.
1 comentarios:
Crec que tant a nivell català com espanyol, el terme "crear" una empresa sona a ciència-ficció en la majoria dels casos.
En això com dius, crec que la gran culpa la tenen les universitats que no saben involucrar-se en el "sentiment" de crear i fer crèixer una empresa, perquè tirar pel camp de la inseguretat d'emprendre és un sentiment en el fons.
Falten assignatures, exemples, ponències de joves emprenedors, etc. perquè tot canvii, però sobretot fa falta que canviem la mentalitat. La majoria dels estudiants quan acaben la carrera s'acomoden a l'opció més fàcil, que és guanyar-se un sou treballant el mínim d'hores. En aquest aspecte no hi ajuda gaire les caixes i bancs, que ofereixen un sou "digne" i amb un bon horari, i això és bon caramel per a qualsevol jove. (Que consti que jo vaig estar treballant durant 15 dies a l'oficina del Bancaja a Manlleu, i després em van fer anar a treballar uns mesos a l'oficina de la plaça major de Vic).
Amb aquests mesos vaig veure que el meu lloc no era a una caixa o banc, si més no atenent el públic que és l'única feina de caixes i bancs aquí a la comarca, apart de treballar a les oficines centrals de Caixa Manlleu.
Acabarem la carrera i ja decidirem cap on tirem, potser primer agafaré algu d'experiència, però sé que tard o d'hora el meu lloc és provar l'experiència de crear el teu pròpi negoci. Que hi ha més macu que això en el món laboral?
Salut!
Publica un comentari a l'entrada