Aquest tema el presento com a conseqüència de masses converses. Temes del dia que enmig de qualsevol lloc sembla que són el problema d'algú: "Les llibretes del banc".
Molts encara creuen que el banc regala els diners quan els ingressen de manera que no els poden tocar fins llargs períodes de temps, el banc n'és completament propietari, se'n obliden, i veuen que cada any canvia alguna xifra com per art de magia en els papers de les llibretes de colors estridents que, algun dia, fins i tot aniran patrocinades per marques internacionals conegudes. Us imagineu la llibreta d'estalvi al 4% de la Pepsi? L'estalvi Next Generation. Ja arribarà, de moment, utilitzen altres tècniques igual o més imaginatives per retendre els diners del ramat.
En realitat, l'increment de xifres en aquests percentatges no és un regal del senyor (banc), no estem guanyant diners; estem, amb el pas dels anys, intenant que els nostres diners no es desgastin amb l'increment de preus (inflació).
Per posar una similitud, l'ús dels diners és com l'ús que fem de les escaroles - per posar alguna cosa de color verd -, si les escaroles les deixem a l'aire lliure, es malmeten. Però al congelador, sota les condicions necessàries no perd. El mateix passa amb els bitllets de colors, sota certes circumstàncies perden - guardats a l'armari, calaix, pot de vidre, sota el marbre, etc -, però al banc, aquests et garanteixen que no es facin malbé, però no amb guanys extralímitats, sinó en el mateix nivell que l'inflació o, en la majoria de casos, per sota d'aquesta.
Aquesta és la funció de les llibretes d'estalvi a llarg termini.
Les delicatessen que alguns bancs ofereixen en forma de llibreta d'estalvi a termini ja són pura loteria. Trucs estadístics i de numerologia que ha inventat algun personatge, pagat per un banc per suposat, que provoca els marejos necessaris al client perquè firmi i cregui que en realitat, ha estafat al banc.
El banc sempre guanya i això ho hem de tenir molt clar. I les Caixes d'Estalvi estalvien.
Una de les millors llibretes que m'he trobat en els últims temps és la Llibreta Indexada a un número "x" de valors.
Per marcar-nos un escenari amb un cas típic perquè ho pugui explicar amb més inventiva que posant només "x" i "y". Suposem que tenim uns estalvis i els portem al banc. Volem guardar-los, no fos cas.... (que hi hagués una guerra, un terratremol, el corralito, etc...)... el senyor banquer o caixer ens fa seure, ens ofereix caramels, ens ensenya el despatx i/o els quadres que té penjats i ens fa forces propostes en plan col.lega, i arriba a la següent llibreta: "Posar els diners en estalvi a un percentatge de un 3,5% anual durant cinc anys".
Això no és cap novetat, la veritat, és una oferta que fa pena. Però es treu l'as de la màniga:
"Però, aquesta llibreta està lligada a una sèrie de valors que cotitzen a borsa, si aquests augmenten de valor, durant un any, vosaltres tindreu aquest guany, i podreu retirar els diners a l'acte".
Hi ha persones que quan senten la paraula borsa se li posen els pèls de punta, i per això, el director ja s'extén a fer entendre que no és com posar diners als mercats financers sinó, solament, és com una referència - indexats.
Sembla que ens ha convençut; imagina't que els valors que ens ha dit pugen! Diners que guanyem! Sinó, esperem els nostres cinc anys amb aquest ridícul percentatge que s'acumula a la nostra llibreta.
En realitat, aquest percentatge ens durarà els cinc anys. Ens en podem fer a la idea.
Acabem de posar els nostres diners en una llibreta que, en part, depèn d'un conjunt de valors de borsa. Uns valors que el banc ha buscat a conciència perquè no tinguin un augment en conjunt. Estadísticament: no tinguin una correlació positiva. Si fossin dos valors no hi hauria tanta dificultat. Però acostuma a ser un conjunt més elevat de cinc; i que els cinc o més valors ens augmentin de valor alhora és com si ens toqués la loteria o com si en una màquina escurabutxaques en un casino ens apareguessin els tres símbols. El banc ho té molt clar que això no passarà ja que sinó hi perdria calers.
I és que, com ja he dit abans - i em repeteixo -, la banca sempre guanya.
Molts encara creuen que el banc regala els diners quan els ingressen de manera que no els poden tocar fins llargs períodes de temps, el banc n'és completament propietari, se'n obliden, i veuen que cada any canvia alguna xifra com per art de magia en els papers de les llibretes de colors estridents que, algun dia, fins i tot aniran patrocinades per marques internacionals conegudes. Us imagineu la llibreta d'estalvi al 4% de la Pepsi? L'estalvi Next Generation. Ja arribarà, de moment, utilitzen altres tècniques igual o més imaginatives per retendre els diners del ramat.
En realitat, l'increment de xifres en aquests percentatges no és un regal del senyor (banc), no estem guanyant diners; estem, amb el pas dels anys, intenant que els nostres diners no es desgastin amb l'increment de preus (inflació).
Per posar una similitud, l'ús dels diners és com l'ús que fem de les escaroles - per posar alguna cosa de color verd -, si les escaroles les deixem a l'aire lliure, es malmeten. Però al congelador, sota les condicions necessàries no perd. El mateix passa amb els bitllets de colors, sota certes circumstàncies perden - guardats a l'armari, calaix, pot de vidre, sota el marbre, etc -, però al banc, aquests et garanteixen que no es facin malbé, però no amb guanys extralímitats, sinó en el mateix nivell que l'inflació o, en la majoria de casos, per sota d'aquesta.
Aquesta és la funció de les llibretes d'estalvi a llarg termini.
Les delicatessen que alguns bancs ofereixen en forma de llibreta d'estalvi a termini ja són pura loteria. Trucs estadístics i de numerologia que ha inventat algun personatge, pagat per un banc per suposat, que provoca els marejos necessaris al client perquè firmi i cregui que en realitat, ha estafat al banc.
El banc sempre guanya i això ho hem de tenir molt clar. I les Caixes d'Estalvi estalvien.
Una de les millors llibretes que m'he trobat en els últims temps és la Llibreta Indexada a un número "x" de valors.
Per marcar-nos un escenari amb un cas típic perquè ho pugui explicar amb més inventiva que posant només "x" i "y". Suposem que tenim uns estalvis i els portem al banc. Volem guardar-los, no fos cas.... (que hi hagués una guerra, un terratremol, el corralito, etc...)... el senyor banquer o caixer ens fa seure, ens ofereix caramels, ens ensenya el despatx i/o els quadres que té penjats i ens fa forces propostes en plan col.lega, i arriba a la següent llibreta: "Posar els diners en estalvi a un percentatge de un 3,5% anual durant cinc anys".
Això no és cap novetat, la veritat, és una oferta que fa pena. Però es treu l'as de la màniga:
"Però, aquesta llibreta està lligada a una sèrie de valors que cotitzen a borsa, si aquests augmenten de valor, durant un any, vosaltres tindreu aquest guany, i podreu retirar els diners a l'acte".
Hi ha persones que quan senten la paraula borsa se li posen els pèls de punta, i per això, el director ja s'extén a fer entendre que no és com posar diners als mercats financers sinó, solament, és com una referència - indexats.
Sembla que ens ha convençut; imagina't que els valors que ens ha dit pugen! Diners que guanyem! Sinó, esperem els nostres cinc anys amb aquest ridícul percentatge que s'acumula a la nostra llibreta.
En realitat, aquest percentatge ens durarà els cinc anys. Ens en podem fer a la idea.
Acabem de posar els nostres diners en una llibreta que, en part, depèn d'un conjunt de valors de borsa. Uns valors que el banc ha buscat a conciència perquè no tinguin un augment en conjunt. Estadísticament: no tinguin una correlació positiva. Si fossin dos valors no hi hauria tanta dificultat. Però acostuma a ser un conjunt més elevat de cinc; i que els cinc o més valors ens augmentin de valor alhora és com si ens toqués la loteria o com si en una màquina escurabutxaques en un casino ens apareguessin els tres símbols. El banc ho té molt clar que això no passarà ja que sinó hi perdria calers.
I és que, com ja he dit abans - i em repeteixo -, la banca sempre guanya.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada