La NUEVA RUMASA, la de sempre

Encara recordo, estirat a la sorra mirant el cel, com de tant en tant passava una avioneta, arran de mar, seguida per l'estela d'una pancarta amb l'escrit: "RUMASA 14 AÑOS SIN COBRAR".

Molts pocs anys després, no tants com alguns es pensaran, la mateixa empresa propietat del conegudíssim J.M. Ruiz Mateos tornava a ser portada de diaris econòmics i anuncis de televisió. Primer pel bon pas que seguien els seus negocis, recuperats de la gran persecució que van patir en els anys 80.

I segon, ara el seu conglomerat d'empreses necessitaven d'un petit impuls per seguir endavant.

Passo de llarg el que ha estat tota la prolífica història d'aquest conjunt d'empreses amb conjunció a la política espanyola, el PSOE i escenes variades que han cabut a tot tipus de premsa i comentaris: "Boyer te pego leche", etc....  Em vull centrar únicament en la última de les peripècies que ha viscut RUMASA: l'emissió dels pagarés.

És ben sabut que NUEVA RUMASA, en un moment delicat de l'economia en que els tipus d'interès oferien ben poca cosa als estalviadors nacionals, va realitzar una emissió de pagarés - completament d'acord amb el marc legal vigent - a l'inversor interessat a arriscar-se per obtenir un més bon rendiment.

Si els dipòsits donaven, ens alguns casos i com a màxim, un 5% anual, aquests pagarés van a cotitzar fins a un altíssim 10%.

Altíssim perquè no hi havia res comparat amb aquesta emissió. Perdó, si que hi havien emissions amb més alta rendibilitat. Hi havien els pagaré POCOYO! Tot i que del mateix grau de credibilitat.

L'inversor que estigués interessat en aquest tipus d'inversió arriscada comprava aquests pagarés per un mínim de 50.000 Euros destinats, segons la publicitat de l'empresa als mitjans de comunicació, a ampliacions de diferents segments de negoci del conglomerat.

La persona que feia confiança dels seus estalvis a la familia Ruiz Mateos tenia la sola i única fiabilitat per contracte legal, que obtindria el total de la inversió juntament amb el 10% d'interessos al final del període i només NUEVA RUMASA, li assegurava que allò al final sortiria bé. Ni l'Estat a través de la CNMV ni cap organisme internacional avalava aquest tipus d'inversió. Sinó que a més els desaconsellava.

Deixar diners a aquesta empresa era com fer-ho a un conegut que té una idea genial de negoci i necessita efectiu. I a més, et promet tornar-te tot el capital més un bon rendiment al cap d'un any. Sense cap garantia ni crèdit. Ni dir-te quin tipus de negoci vol muntar, ja que NUEVA RUMASA no té el seu estat de comptes disponible al públic. No té el capital cotitzat al mercat de capitals i no té la obligació de "transparència" que pot tenir una empresa que si cotitzi a la borsa.

Si algun comprador de pagarés volia fer un mínim d'estudi i fer un cop d'ull al balanç consolidat del grup per poder tenir una mínima garantia; no ho podia fer - i a la pàgina web veig que molta propaganda de "comprometidos con el empleo", però no veig informació per a l'inversor enlloc.

Tenint en compte aquest conjunt de premises. Què esperen ARA de NUEVA RUMASA els compradors de pagarés? Esperaven que els hi donarien un 10% sense patir, quan els altres continuavem deixant al banc els nostres estalvis per rendiments miserables?

Ara han començat els moviments pancartistes, els d'advocats que es freguen les mans per provar de rascar alguna cosa mentre fan referència al petit inversor. Referint-se a un petit inversor que va posar un mínim de 50.000 Euros de capital per fer efectiva la compra de pagarés.

La presència de Ruiz Mateos en aquest cas crec que hi té molt a veure en tota aquesta trama i el ressò en els mitjans de comunicació. La seva presència és necessitada en programes televisius de cadenes privades que busquen el morbo i, basicament, per fer estelles de l'arbre caigut.

En aquest temps de crisis no és l'únic a fer fallida. Els països, per exemple, no fan fallida però si que generen impagats i cap presentador ha fet una entrevista a cap primer ministre per reclamar el deute ni s'han contractat advocats per demandar Grècia o Irlanda (o Argentina).

Altres empreses si que fan fallida, i no només no tornen els diners a inversors arriscats, sinó que deixen sense servei al consumidor - com va ser el cas de l'empresa Aircomet. Ni tampoc s'ha demanat explicacions per no cumplir expectatives a diferents directius de bancs, per destinar els diners on no els haurien d'haver destinat. I en aquest cas, molt més gravíssim, la fallida no el va pagar ni el consumidor ni l'inversor arriscat. Aquest cas, la fallida del banc, l'ha acabat pagant el contribuient.

Tot inversor en renda fixa - pagarés, bonos, lletres.... - ha de tenir clar que les compres no estan exemptes de risc. La renda fixa pot generar impagats, o diferències de preu. 

Una de les regles bàsiques per valorar la renda fixa és tenir en compte les tres "C": Confiança, Credibilitat, Convenis/Pactes.

Confiança: Ens tornarà els diners?

Credibilitat: Ens podrà tornar els diners?

Convenis: Hi ha algún pacte establert que l'obligui a tornar-nos els diners?

Des d'aquest punt de vista, Nueva Rumasa no era una bona inversió. I no hi ha advocats que valguin en aquesta situació.