He començat la setmana confirmant - com sempre - que el camp econo-científic és bastant desastre.
David X. Li i la seva fórmula màgica n'és la mostra. L'exemple perfecte per demostrar que el món acadèmic té el seu racó a una banda de món, i que quan fica el nas en els assumptes reals la pifia.
L'autor d'aquesta fórmula és el que va idear la "Gaussian Copula", una fórmula estadística basada en correlacions entre elements que el sistema financer va prendre com a instrument per valorar els CDOs. Els Collateralized Debt Obligations són les famoses Obligacions que com a contrapartida tenien aquelles hipotèques d'alt risc que en alguns informatius en diuen subprimes i en d'altres ja no saben quina metàfora endinyar-li.
La meva impressió és que el sistema bancari va enllaçar-se a aquesta utilitat, ferm sense deslligar-s'hi, per acabar exagerant el seu ús. Varen utilitzar les dades com a dades que són, utilitzant la fórmula com allò que és, i deixant de banda l'essència dels números que són persones. Amb accions i reaccions que no es poden valorar amb correlacions estadístiques.
És curiós perquè els bancs se'n recorden sobretot de les famílies i de les persones. Pensen en tu quan t'han de vendre una cosa, o quan el risc de deixar diners és massa alt. Quan troben una forma de rebaixar el risc, sigui fins i tot mitjançant una fórmula, ja passes a ser un número.
Adjunto l'enllaç del veritable article d'on he extret la informació i el desenvolupament de la fórmula.
David X. Li i la seva fórmula màgica n'és la mostra. L'exemple perfecte per demostrar que el món acadèmic té el seu racó a una banda de món, i que quan fica el nas en els assumptes reals la pifia.
L'autor d'aquesta fórmula és el que va idear la "Gaussian Copula", una fórmula estadística basada en correlacions entre elements que el sistema financer va prendre com a instrument per valorar els CDOs. Els Collateralized Debt Obligations són les famoses Obligacions que com a contrapartida tenien aquelles hipotèques d'alt risc que en alguns informatius en diuen subprimes i en d'altres ja no saben quina metàfora endinyar-li.
La meva impressió és que el sistema bancari va enllaçar-se a aquesta utilitat, ferm sense deslligar-s'hi, per acabar exagerant el seu ús. Varen utilitzar les dades com a dades que són, utilitzant la fórmula com allò que és, i deixant de banda l'essència dels números que són persones. Amb accions i reaccions que no es poden valorar amb correlacions estadístiques.
És curiós perquè els bancs se'n recorden sobretot de les famílies i de les persones. Pensen en tu quan t'han de vendre una cosa, o quan el risc de deixar diners és massa alt. Quan troben una forma de rebaixar el risc, sigui fins i tot mitjançant una fórmula, ja passes a ser un número.
Adjunto l'enllaç del veritable article d'on he extret la informació i el desenvolupament de la fórmula.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada