El menjar com a inversió - En defensa de l'especulador

No m’imaginava que el pròxim post al blog fos sobre matèries primes. Feia dies que no posava el peu en aquests mercats ni que mirava cap cotització fins que entre ahir i avui he vist diversos tweets informant-me d’un reportatge original del der Spiegel  títulat: “El hambre cotiza en bolsa”.

La traducció en castellà la ha fet el diari “El País” i és l’article que m’han esmentat perquè em posés en marxa per escriure aquest post, vestir-me amb l’americana habitual d’advocat del diable, i sentir la necessitat expressa de defensar el protagonista del reportatge: “el mercat de futurs de matèries primes”.

El meu no és un paper fàcil. És més popular ser l’atacant a la massa especuladora. Fer un reportatge atacant a la maliciosa massa etèria d’especuladors, és jugar amb una avantatge extraordinària, i més encara si es fa des d’un rotatitu tan esplèndid com és el “der Spiegel”. Defensar els “dolents de la pel.lícula” des d’un petit blog d’inversions és més complicat.

Però ho faré de la millor forma possible.

En poques paraules, si haguéssim de resumir el reportatge seria de la següent forma: “els mercats tracten els aliments com un producte financer especulatiu. A través d’aquest mercats, els especuladors han augmentat els preus d’aquests productes de forma totalment artificial generant, així, més fam en el món”.

En defensa dels mercats de matèries primes, principalment ubicats a Chicago (CME) i a Londres (LIFFE), jo dic:

Les primeres matèries primes negociades en forma de futur financer va ser a holanda a principis del s. XVII. No són productes nous. Són dels productes negociats més vells que hi han negociats en borsa. Són utilitzats per cobrir riscos, és a dir, com una assegurança per protegir tant al comprador com al venedor. No és un invent del segle XXI per solidificar el capitalisme.

El preu del futur financers, i les seves oscil.lacions van lligades completament al comportament del producte que respresenten en els mercats reals. Per exemple, si la demanda del blat augmenta, baixarà el preu del blat en el mercat físic com també en el mercat de futurs. Si no fos així, es produirien situacions d’arbitratge.

Els especuladors que entren en el mercat de futurs de matèries primes (o denominades commodities), tan n’extreuen beneficis quan els preus augmenten, com quan els preus disminueixen. NO necessàriament han de fer pujar els preus. Goldman Sachs fa una fortuna quan baixen els preus, i fa una fortuna quan pugen.

Els especuladors no forçosament són els que s’emporten el benefici, l’augment de preus també beneficia el productor original. Quan l’article fa referència als països del tercer món, només ho fa referint-se com a compradors de matèries primes. És molt possible que a el tercer món hi hagin productors de cacao, cafè, sucre o cotó.

Deixo el debat obert a qui vulgui aportar més comentaris als punts. He intentat ser bastant breu i no donar descripcions àmplies de tots els termes. Al cap i a la fi, no m'invento res, i tot es pot trobar a la wikipedia.

L’únic que m’agradaria és aportar un últim detall: el mercat de matèries és molt fiable a nivell de reflectir les dificultats de producció en l'oferta del producte. A diferència de les accions o la renda fixa, les matèries primes caduquen. Hi ha una oferta i un consumidor inmediat. I les dificultats de producció es veuen en els augments dels preus, com també l’interès que mostren els consumidors en el producte.

Fa una temporada observava atentament l’evolució dels preus del blat, i realment si que va augmentar el preu de forma extraordinària. Va ser una de les commodities en pujar més de valor. Els motius: l’augment del cost del transport (augment del preu del petroli), Russia que és el quart productor mundial va tenir un estiu terrible de sequera i la producció va ser nefasta, i el sud d’Estats Units i sud amèrica també van tenir els seus problemes particulars.

No m’ho invento, aquesta informació es pot localitzar en pàgines web especialitzades en la producció de matèries primes on s'utilitzen tot tipus de recursos, des de prediccions meteorològiques fins enormes llistats del govern sobre subvencions i impostos aplicats als agricultors, per determinar el preu dels productes. Un exemple d'aquestes pàgines és la Farm Futures.

Els especuladors tenen els seus beneficis o les seves pèrdues en la negociació de contractes de futurs, però no en són l’origen del problema.

Segur que el treball del der Spiegel és magnífic i amb unes fonts molt fidedignes. Però en canvi, no veig cap tipus de veu seriosa, legítima, que aporti una defensa a la naturalesa dels mercats financers i els futurs de matèries primes. El der Spiegel ha fet un article idoni per al seu públic, el mateix que ha fet “El País” traduint-lo a l’espanyol. Sort que sempre hi sóc jo, a punt per posar-me l’americana d’advocat del diable, per fer la defensa corresponent.