L'art culinari o l'art d'enganyar-se

Avui parlaré de cuina. 

Perquè és dimecres, perquè hi ha gana i perquè val la pena fer una petita pausa per dedicar-la al gran món de la gastronomia, i en concret, el mètode culinari.

Endinsar-se entre fogons és un dels processos creatius que, cada cop més, s'ha posat de moda. És una necessitat de primer grau, però per una gran majoria és un bon passatemps que omple moltes hores. Només s'ha de veure la graella televisiva la quantitat de minuts especialitzats en aquesta matèria. Més que programes on s'explica, pas per pas, la fabricació d'un plat, hi han també sèries, concursos, documentals de viatges. Un no pot evitar pensar que el nostre paladar s'ha aburgesat amb el temps.

La Gran Desil.lusió: Anàlisi Global dels Mercats Financers

És difícil posar-se en situació amb tantes dades i tan variades. La premsa no hi ajuda, i encara menys tot el soroll diari que generen notícies al minut, twitters actualitzats al moment i algun o altre comentari de bar que ens desconcentra de l'enfocament centrat i serè del panorama global dels mercats financers.

És hora d'agafar un conjunt de dades econòmiques, tranquil.lament, i analitzar-les. Sigui per prendre una decisió a l'hora d'invertir, o per ser conscients del moment econòmic que estem vivint, però per sobre de tot això: per tenir una bona opinió pròpia quan ens parlin de finances.

VALORS:

Avui l'anàlisi el reservo per quatre àmbits diferenciats: la volatilitat dels mercats d'acions cotitzades (l'índex VIX), les accions empresarials nord-americanes (Standard & Poor's 500), els preus de les matèries primes (l'índex S&P GSCI), i finalment la rendibilitat del deute del tresor nord-americà (el rendiment del 30 Year T-Bond).

Un resum ràpid de la operació TWIST

Adjunto la meva petita aportació, en format d'esquema, a la quantitat de comentaris que s'han fet sobre la operació "Twist" que ha posat en marxa la Reserva Federal dels Estats Units, i que va donar a conèixer a la opinió pública dimecres passat 21 de Setembre del 2011. 

L'objectiu primari d'aquesta operació és la d'estabilitzar els preus del deute a llarg termini - el més volàtil - del Tresor nord-americà mitjançant la compra directa d'aquests actius. Per finançar-se es valdrà de la  venda del deute a curt termini. 

N'hi ha qui en dirien "Switch", d'altres un "Roll-Over". Diguin el que diguin, aquesta decisió no ha agradat a quasi ningú:

Per més informació sobre el tema, la pàgina web de la Reserva Federal posa a la disposició del públic un enllaç de respostes freqüentment comentades (FAQ)

Know - How: Primers apunts per començar a invertir

Aquest post és com una petita pinzellada a com enfocar el procés d'inversió abans de posar els estalvis, que han costat molt de guanyar, fora de control.

Un conegut fa uns dies que em va comentar que s'havia decidit a invertir els seus estalvis en un valor del mercat espanyol. Basant-se en uns comentaris que havien fet, per internet, tenia la certesa que la jugada era segura ja que el comportament del preu del valor sempre era igual. Així, seguint el camí històric estipulat era impossible fallar. Al cap d'un any ja se sentiria satisfet si amb una inversió inicial de 10.000 Euros, en podia obtenir 2.000 Euros de benefici.

No em semblava malament la quantitat de fonaments que em donava per creure en la seva "aposta", però no era el meu tipus de procediment.

Obtenir 2.000 Euros com a benefici sobre una inversió de 10.000 Euros significa un guany d'un 20% a l'any. Els bancs ofereixen actualment dipòsits a 1 any de termini per un tipus d'interès del 2% - com a màxim. És agosarat que a borsa, invertint només a un valor i basant-nos només en rumors bursàtils, puguem arribar obtenir una rendibilitat del 20% sobre la nostra inversió inicial.

Difícil però cert. Aconseguir beneficis a través dels mercats bursàtils és més complicat que un pensa, i una major rendibilitat a llarg termini suposa molt més esforç i capacitació que un simple repicar de dits.

Eurobons, Europa, Alemanya i quatre col.legues més

Aquesta setmana s'ha caracteritzat per l'aparició de moltes promeses econòmiques per acabar en un punt mort. Com cada setmana. Ja ho deien els Roxy Music: "The Same Old Scene".

El que ofen a la massa no és la descompensació entre països. Si hi ha països de la Unió Monetària Europea que no estan d'acord en afavorir les ajudes a Grècia ho fan sobre el dret que té cada nació de decidir a qui destinar i confiar els seus ingressos. Se'ls reconeix aquest dret, més encara, quan el veí és un país amb una màniga molt ample i una generositat infinita davant de les despeses.

El que ofen al mercat, és la intransigència de Alemanya a l'emissió de bons europeus.

Alemanya és un gran país, amb recursos i gent molt treballadora, sistemàtica i disciplinada. Això són característiques que han propiciat el bon rumb del país, com el creixement fort i robust del que ha gaudit durant tant de temps. Però el creixement de la Unió Europea ha ajudat en gran mesura el creixement alemany. No és la causa de l'origen, però tant l'abolició de fronteres entre els mercats dels països europeus, com la monetització del territori a través de la denominada "zona euro" va ajudar a donar uns avantatges al país alemany.