dimarts, 15 de març del 2011

El tsunami, el cigne negre del 2011

A finals d'any vàries institucions financeres - entre les quals hi havien bancs, caixes, gestores de fons d'inversió, etc... - van fer la seva llista particular de cignes negres per a l'any 2011.

El terme "cigne negre" es va popularitzar a través del llibre del mateix nom de l'estadístic i trader Nassim Nicholas Taleb. Aquest terme, a part de referir-se a l'animal o la pel.lícula del mateix nom, utilitza la metàfora del cigne negre per explicar fenòmens aleatoris.

Un cigne negre no és res més que això: un fenomen natural aleatori molt difícil de identificar, com un goril.la alví o un trèvol de quatre fulles. En canvi, tot i ser quasi una sorpresa identificar un fet així, és possible que passi.

En finances identificar el cigne negre és el quid de la qüestió per alguns gestors de inversions. Aprofitar-se'n pot generar molts beneficis en un periode molt curt de temps. Per aquesta raó les institucions financeres feien llista a finals d'any.

Malhauradament, els fets aleatoris no s'identifiquen. No es pot. Ningú sap on es pot trobar un cigne negre, un trèvol de quatre fulles, un geni de les matemàtiques o un tresor enterrat.

Fa cinc dies ningú s'esperava que el cigne negre tingués forma de tsunami

diumenge, 13 de març del 2011

La caiguda de Bear Stearns: "HOUSE OF CARDS" de William D. Cohan

William D. Cohan traça, en aquest llibre, un detallat recorregut a través de diferents testimonis la caiguda d'un dels grans titans del sistema financer americà: Bear Stearns.

El gran oceà atlàntic ens separa de la història, i poc sabem sobre aquesta empresa que es dedicava exclusivament a la banca d'inversió. Però si tots coneixem la banca Lehman per ser el punt de partida de la crisis recent, Bear Stearns va fer sòlida la teoria que les hipoteques subprime eren insostenibles com a inversió tot i l'alta enginyeria financera aplicada perquè aquests instruments es poguessin comercialitzar sense aparentar cap tipus de risc.

House of Cards ens introdueix en el món de la intriga corporativa interbancaria. Reflexa al detall que el pilar bàsic de tota institució financera és la credibilitat, quins són els interessos dels Estats Units, a través de la Reserva Federal, i que qualsevol participant del sistema financer se l'ha de mantenir dret a qualsevol preu.

Bear Stearns va ser, entre d'altres coses, participant en el mercat d'inversions en hipoteques d'alt risc, dipositari de Hedge Funds amb una fiabilitat de gestió qüestionable i victima d'una gestió pèssima per un grup d'executius preocupats pels campionats de bridge dels caps de setmana.

La poca fiabilitat interna, entre d'altres coses, va provocar la dificultat de provocar una bona impressió - credibilitat - entre les altres empreses del sector perquè els hi concedissin el crèdit necessari per mantenir-se en el negoci. Sense crèdit hi havia la possiblitat que Bear Stearns deixés milers de persones al carrer, diners sense retornar als clients, i el més important, diferents contrapartides intoxicades per la seva caiguda. 

Així va explosionar el Credit Crunch. Seguidaments, sense gaire tardança, la Reserva Federal va aparèixer com a creditor d'última instància, posant abans totes les bases sobre la taula per procedir amb el primer de molts dels rescats que vindrien a continuació. D'aquesta manera començava la llarga crisis financera.

Aquesta és la història de Bear Stearns, de Lehman Brothers, AIG, Merrill Lynch.... 
Aquesta és la història d'un castell de cartes. La caiguda d'una pot fer caure-les totes.

dilluns, 7 de març del 2011

La NUEVA RUMASA, la de sempre

Encara recordo, estirat a la sorra mirant el cel, com de tant en tant passava una avioneta, arran de mar, seguida per l'estela d'una pancarta amb l'escrit: "RUMASA 14 AÑOS SIN COBRAR".

Molts pocs anys després, no tants com alguns es pensaran, la mateixa empresa propietat del conegudíssim J.M. Ruiz Mateos tornava a ser portada de diaris econòmics i anuncis de televisió. Primer pel bon pas que seguien els seus negocis, recuperats de la gran persecució que van patir en els anys 80.
I segon, ara el seu conglomerat d'empreses necessitaven d'un petit impuls per seguir endavant.

Passo de llarg el que ha estat tota la prolífica història d'aquest conjunt d'empreses amb conjunció a la política espanyola, el PSOE i escenes variades que han cabut a tot tipus de premsa i comentaris: "Boyer te pego leche", etc....  Em vull centrar únicament en la última de les peripècies que ha viscut RUMASA: l'emissió dels pagarés.


dissabte, 5 de febrer del 2011

Operar a la baixa - Entrar en zona d'óssos - OR

En el moment de fer una aposta en borsa és bastant aconsellable NO anar en contra de les masses. Les masses, el mercat bàsicament, és qui decideix i posa preu al mercat. Contradir-lo, encara que estigui equivocat, és encarar-se davant d'una multitud que facilment et pot arrasar.

Com exemple i per posar-nos en situació:

Pamplona, San Fermines, 8 del matí

Comença l'"encierro", després de fer el "saludu" diari a San Fermin, i posterior "xupinazo" de sortida, deixen anar els toros i tots els participants comencen a córrer. La cursa segueix el seu curs i tots els braus persegueixen els corredors pel camí establert tal com mana la tradició.

Però resulta, que per increïble que sembli, al final de la "calle Estafeta", una quants dels animals es despisten. Potser perquè algú des d'un balcó ha deixat anar algún objecte, o un bruixot shaman ha invocat un malefici perquè es trenqui la màgia de l'"encierro" d'aquell dia. 

Per un motiu o per un altre més de la meitat dels toros fan mitja volta i van en direcció contrària.
Ningú els ha pogut fer girar a temps i ja han agafat embranzida. Són animals desbocats tornant a la porta de sortida.

Si un és partícep de l'"encierro" - un corredor més, vestit tal com mana l'ordenament San Ferminil; pantalons i camisa blanca i un mocador vermell al coll -, acostuma a seguir la persecució i córrer en direcció a la plaça de toros. 

Si per una remota possibilitat, el corredor s'ha quedat enrere i veu a mitja "calle Estafeta" una ramat de toros rabiosos en direcció contrària; què ha de fer?

La tradició - la teoria - diu que s'ha d'acabar l'encierro a la plaça de toros, però a la pràctica, els toros tornen. Quina és la direcció correcte que ha d'agafar el corredor, la que diu la teoria o la que diuen els toros?

Oblidant-nos de la persecució, i tornant als mercats financers:

Aquí els toros són els toros (els Bulls). I em sembla que és ampliament sabut que en l'argot financer aquests són els compradors, els que fan pujar el preu, els que corren i avançen esbufegant de valent per arribar al capdamunt.
La direcció contrària, la venedora, la simbolitza l'ós (el Bear). Són els que fan baixar el preu, esperant silenciosament fins que sona la campana de la crisis/recessió/depressió o circumstància anòmala per tal de girar la truita del mercat.




Operar (comprar o vendre) amb la confiança que els valors baixaran mentre que hi ha un ramat de toros que fan pujar el preu, és com estar enmig de la calle "Estafeta" amb la confiança que una hora o altra s'acabarà tot a la plaça de toros.  Ben segur que s'acabarà allà, però haurem de passar un periplè bastant important perquè això sigui així.

Entrant en matèria:
Un inversor/especulador que vol agafar la personalitat d'un ós o del contraindicador del mercat de torn; està fent un exercici de personalitat. Fer-ho activament significa posar-se en posició curta d'accions, vendre futurs o, si no és possible fer cap de les dues operacions, comprar ETFs inversos (Fons negociats que participen de les baixades de preus del mercat). 

Mentre tot el mercat està pujant seguint l'estampida, els óssos volen baixar.

Actualment, tenint en compte l'augment de preus de totes les accions de principis d'any, juntament amb l'augment del valor de la majorida d'index bursàtils d'arreu del planeta - exceptuant països emergents, on s'ha encomanat el síndrome d'Egipte -, és interessant fer una vegada més una observació al preu de l'or. És el producte estrella on, personalment, diria que s'ha sobrevalorat en excés i on es podria fer un exercici real de vendre a la baixa i fer l'ós.

Per quins motius?

Hi ha un moviment en la demanda. Els inversors, després de la caiguda del sistema financer mundial i la seva reestructuració inmediata, van buscar productes refugi (l'or, com a refugi per excel.lència). Apartant-se de renda fixa, dipòsits, renda variable, etc.... I el preu de l'or va augmentar considerablement.

Però avui en dia, la borsa torna a ser destí preferit d'inversors i especuladors. Ho demostren índex com l'S&P a 1.300 punts, el Dow Jones Industrial a 12.000 o l'IBEX-35 a 11.000. Davant d'aquestes puntuacions, la qüestió ara és mantenir aquest nivell. 
També altres commodities com els cereals han tingut un increment important dels seus preus envoltats d'una gran volatilitat, el que dóna un marc d'actuació molt llaminer per a qualsevol especulador a curt termini. Mentre que l'or s'està estancant.

Per altre banda, hi ha un excés en la oferta:
Hi ha tot un conjunt de botigues i infraestructures creades per a l'especulació d'aquest mineral. Hi ha negocis especialitzats en comprar or. 

A qui venen el producte? Quin és l'origen dels seus beneficis? La pura especulació? Estan jugant a crear una oferta que en un moment o altre, la demanda no podrà absorvir.

Altres senyals interessants, que no deixen de posar-nos en guàrdia davant de qualsevol moviment d'estranyes característiques, són les de vendes de grans especuladors. George Soros, un dels primers en donar la senyal de sortida per a la químer de l'or, també ha estat un dels primers a fer caixa a mitjans d'estiu.

Tenint en compte aquests petits elements, més el fet, que la crisis als mercats financers inernacionals ja quasi ha perdut els seus efecte. Queden pocs motius perquè un inversor mantingui altes quantitats d'or a les seves arques.

Si, per una altra banda, l'inversor vol fer una aposta arriscada i a més obtenir uns guanys amb la possible baixa de preus de l'or. Pot fer una especulació a la baixa - vendre futurs sobre l'or, per exemple -, és a dir, fer una aposta d'óssos. Una especulació amb tota regla en contra d'un conjunt de toros que encara creu que el preu del futur de l'or pot arribar a 3.000$/unça quan avui està tot just a 1.349$. 

Tot i així, no vull deixar de remarcar quin és el paper de l'ós en una cursa d'aquestes característiques.

Posar-se en contra del sentiment de mercat és com córrer en contra dels toros enmig de la "calle Estafeta". Potser un miracle canvia la direcció dels toros, o qui sap, si ells mateixos s'adonen que van en direcció contraria i fan mitja volta. 


Però el més possible és que això no passi. Per tant, millor fer mitja volta i confiar en el seu recorregut.

dijous, 6 de maig del 2010

Teranyina del deute soberà - Com està repartit el pastís?

El nostre il.lustríssim diari de referència - el New York Times - ens convida a passar una estona entretinguts intentant desenredar els enllaços internacionals. Quin país paga i quin és el més morós?