En el moment de fer una aposta en borsa és bastant aconsellable NO anar en contra de les masses. Les masses, el mercat bàsicament, és qui decideix i posa preu al mercat. Contradir-lo, encara que estigui equivocat, és encarar-se davant d'una multitud que facilment et pot arrasar.
Com exemple i per posar-nos en situació:
Pamplona, San Fermines, 8 del matí
Comença l'"encierro", després de fer el "saludu" diari a San Fermin, i posterior "xupinazo" de sortida, deixen anar els toros i tots els participants comencen a córrer. La cursa segueix el seu curs i tots els braus persegueixen els corredors pel camí establert tal com mana la tradició.
Però resulta, que per increïble que sembli, al final de la "calle Estafeta", una quants dels animals es despisten. Potser perquè algú des d'un balcó ha deixat anar algún objecte, o un bruixot shaman ha invocat un malefici perquè es trenqui la màgia de l'"encierro" d'aquell dia.
Per un motiu o per un altre més de la meitat dels toros fan mitja volta i van en direcció contrària.
Ningú els ha pogut fer girar a temps i ja han agafat embranzida. Són animals desbocats tornant a la porta de sortida.
Si un és partícep de l'"encierro" - un corredor més, vestit tal com mana l'ordenament San Ferminil; pantalons i camisa blanca i un mocador vermell al coll -, acostuma a seguir la persecució i córrer en direcció a la plaça de toros.
Si per una remota possibilitat, el corredor s'ha quedat enrere i veu a mitja "calle Estafeta" una ramat de toros rabiosos en direcció contrària; què ha de fer?
La tradició - la teoria - diu que s'ha d'acabar l'encierro a la plaça de toros, però a la pràctica, els toros tornen. Quina és la direcció correcte que ha d'agafar el corredor, la que diu la teoria o la que diuen els toros?
Oblidant-nos de la persecució, i tornant als mercats financers:
Aquí els toros són els toros (els Bulls). I em sembla que és ampliament sabut que en l'argot financer aquests són els compradors, els que fan pujar el preu, els que corren i avançen esbufegant de valent per arribar al capdamunt.
La direcció contrària, la venedora, la simbolitza l'ós (el Bear). Són els que fan baixar el preu, esperant silenciosament fins que sona la campana de la crisis/recessió/depressió o circumstància anòmala per tal de girar la truita del mercat.
Operar (comprar o vendre) amb la confiança que els valors baixaran mentre que hi ha un ramat de toros que fan pujar el preu, és com estar enmig de la calle "Estafeta" amb la confiança que una hora o altra s'acabarà tot a la plaça de toros. Ben segur que s'acabarà allà, però haurem de passar un periplè bastant important perquè això sigui així.
Un inversor/especulador que vol agafar la personalitat d'un ós o del contraindicador del mercat de torn; està fent un exercici de personalitat. Fer-ho activament significa posar-se en posició curta d'accions, vendre futurs o, si no és possible fer cap de les dues operacions, comprar ETFs inversos (Fons negociats que participen de les baixades de preus del mercat).
Mentre tot el mercat està pujant seguint l'estampida, els óssos volen baixar.
Actualment, tenint en compte l'augment de preus de totes les accions de principis d'any, juntament amb l'augment del valor de la majorida d'index bursàtils d'arreu del planeta - exceptuant països emergents, on s'ha encomanat el síndrome d'Egipte -, és interessant fer una vegada més una observació al preu de l'or. És el producte estrella on, personalment, diria que s'ha sobrevalorat en excés i on es podria fer un exercici real de vendre a la baixa i fer l'ós.
Hi ha un moviment en la demanda. Els inversors, després de la caiguda del sistema financer mundial i la seva reestructuració inmediata, van buscar productes refugi (l'or, com a refugi per excel.lència). Apartant-se de renda fixa, dipòsits, renda variable, etc.... I el preu de l'or va augmentar considerablement.
Però avui en dia, la borsa torna a ser destí preferit d'inversors i especuladors. Ho demostren índex com l'S&P a 1.300 punts, el Dow Jones Industrial a 12.000 o l'IBEX-35 a 11.000. Davant d'aquestes puntuacions, la qüestió ara és mantenir aquest nivell.
També altres commodities com els cereals han tingut un increment important dels seus preus envoltats d'una gran volatilitat, el que dóna un marc d'actuació molt llaminer per a qualsevol especulador a curt termini. Mentre que l'or s'està estancant.
Per altre banda, hi ha un excés en la oferta:
Hi ha tot un conjunt de botigues i infraestructures creades per a l'especulació d'aquest mineral. Hi ha negocis especialitzats en comprar or.
A qui venen el producte? Quin és l'origen dels seus beneficis? La pura especulació? Estan jugant a crear una oferta que en un moment o altre, la demanda no podrà absorvir.
Altres senyals interessants, que no deixen de posar-nos en guàrdia davant de qualsevol moviment d'estranyes característiques, són les de vendes de grans especuladors. George Soros, un dels primers en donar la senyal de sortida per a la químer de l'or, també ha estat un dels primers a fer caixa a mitjans d'estiu.
Tenint en compte aquests petits elements, més el fet, que la crisis als mercats financers inernacionals ja quasi ha perdut els seus efecte. Queden pocs motius perquè un inversor mantingui altes quantitats d'or a les seves arques.
Si, per una altra banda, l'inversor vol fer una aposta arriscada i a més obtenir uns guanys amb la possible baixa de preus de l'or. Pot fer una especulació a la baixa - vendre futurs sobre l'or, per exemple -, és a dir, fer una aposta d'óssos. Una especulació amb tota regla en contra d'un conjunt de toros que encara creu que el preu del futur de l'or pot arribar a 3.000$/unça quan avui està tot just a 1.349$.
Tot i així, no vull deixar de remarcar quin és el paper de l'ós en una cursa d'aquestes característiques.
Posar-se en contra del sentiment de mercat és com córrer en contra dels toros enmig de la "calle Estafeta". Potser un miracle canvia la direcció dels toros, o qui sap, si ells mateixos s'adonen que van en direcció contraria i fan mitja volta.
Però el més possible és que això no passi. Per tant, millor fer mitja volta i confiar en el seu recorregut.
