L'objectiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), a finals de la setmana, ha estat evitar desastres majors en la cotització de preus del mercat de valors. Per fer-ho ha aplicat la mateixa recepta que els seus omònims Italians i Belgues: prohibir posicions curtes en valors bancaris.
Tenint en compte que la banca és el sector de més pes en la major part de mercats - pensem en Santander o BBVA a Espanya -, són els sentiments baixistes respecte aquests valors que fan baixar la resta de preus.
No només els petits venen accions que ja tenen, sinó que fons d'inversió, grans Hedge Funds i diverses banques d'inversió nord-americana prenen posicions curtes. És a dir, venen unes accions que no tenen per comprar-les més tard a un preu molt més baix. L'interès d'aquestes posicions és la baixa dels preus per així treure'n un benefici.
La CNMV va decidir aquest divendres, com a millor manera de protegir el mercat baixista i fer que tornés el parquet al color verd, va prohibir les operacions curtes posant un fre al lliure mercat. En definitiva, l'entitat reguladora va canviar les normes del joc a mig partit per poder protegir el petit inversor.
Encara que no deixa de ser molt ben intencionada la normativa aplicada, sobretot pel meu cas de petit inversor, això deixa en punts suspensius el mercat ja que un dia o altra aquesta norma s'haurà de treure, i el mercat tornarà a fluctuar com li doni la gana.
Aquesta decisió recorda bastant al pànic del dijous 24 d'Octubre de 1929, quan es diu que després de reflexionar sobre la situació els grans banquers de Nova York es van reunir per estabilitzar el mercat que havia passat de vermell a l'estat de pànic. Van prendre, com la CNMV, la decisió de fer pujar els preus "artificialment". Com? Reflexar una situació de normalitat a través de la compra d'accions. A la una i mitja del migdia Richard Whitney, el vice-president de la borsa va fer acte de presència al parquet de la borsa de Nova York:
"Mentre avançava per entre la densa multitud Whitney apareixia complaent i confiat - algú més tard va qualificar les seves maneres d'elegants - [...] Va oferir comprar 10.000 accions de Steen a 205. Aquest era el preu de la última venda, i les ofertes corrents anteriors eren bastants enters inferiors. En una operació totalment exempta de reticències comercials, va adquirir 200 accions i va cedir la resta de la comanda als especialistes. Whitney va seguir visitant els corros donant ordres similars en altres quinze o vint valors.
El sostén era allà. Era obvi que els banquers s'havien decidit a intervenir. L'efecte va ser elèctric. La por es va evaporar i va cedir la plaça a la preocupació de que no es frustrés la millora. Naturalment, els preus van saltar amb la fletxa a l'alça."
El crash de 1929 - John Kenneth Galbraith
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada