Fa anys que ningú parlava d’Islàndia amb tanta facilitat que com ho fa molta gent actualment. Islàndia ara existeix!!
Un país que només el coneixíem pel bacallà i el volcà que ens va putejar les vacances ara fa un any resulta que és el país de referència per molts aprenents d’analista financer que hi ha pel carrer avui en dia.
I resulta que Islàndia existeix i és la referència en matèria de crisis globals financeres. El motiu: perquè entre d’altres decisions davant la crisis financera van creure convenient en deixar caure la banca, van creure convenient en deixar fer fallida les institucions financeres, i no només s’han conformat en convertir-se en deutors de primera instància de mig continent, sinó que a més, han jutjat els responsables d’aquestes fallides amb penes de presó incloses.
En matèria d’acusacions per responsabilitat materials són un bon exemple a seguir. El lema de “qui la fa la paga” és principal en les accions que ha emprès aquest país, i molts analistes “de carrer” suggereixen que a la resta d’Europa faci el mateix amb les seves institucions financeres que estan amb un peu a l’altre barri.
“A la presó tots i que s’enfonsi l’empresa”. Malgrat tot Islàndia és un país petit petit petit.
Deixar caure institucions d’un país gran com per exemple, per posar un cas; Grècia, seria molt diferent que el país nòrdic. Podria deixar “en cuerus” a la resta de països només per la gran quantitat de vincles econòmics que hi ha entre ells.
Hauriem de començar a trobar més raons, a part del simple objectiu d’enfonsar les institucions només pel simple objectiu de veure putejats bancs i banquers en general.
Actualment la situació és real i molts economistes, experts en temes que són quasi nous en el entorn econòmic, es fan la mateixa pregunta: "Què fem amb Grècia?"
I molts dels analistes de carrer et diran: "Que deixin caure els bancs! Que empresonin els polítics i a tots els banquers!"
I la pregunta posterior és "I llavors, què pot passar?".
La resposta de molts analistes financers de carrer és: "Ja es veurà".
No crec que sigui la resposta adequada....., però gràcies per la vostra sabiduria
dimarts, 14 de juny del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
NASDAQ a 2 de Maig
El grup NASDAQ OMX va anunciar a dia 5 d'abril l'ajustament que farà del NASDAQ-100 Index® (NASDAQ:NDX).
La modificació ha vingut per la presa de consciència que ha tingut el grup gestor de l'índex del gran pes que té Apple Computers per sobre dels altres valors (un 20%). Això manté a l'inversor completament esbiaixat, en aquest cas, sobre el mercat de valors d'empreses tecnològiques, degut a que un sol índex predomina l'índex de referència.
Un símil massa comentat és el que passa a Espanya amb els moviments de Santander, BBVA i Telefònica, que a part de tenir el major part de negoci diversificat a l'america llatina, són els pesos pesants de l'indicador de referència Espanyol (l'IBEX-35®)
D'aquesta manera, a dia 2 de maig, Apple Computers deixarà de ser el valor bandera de l'índex tecnològic deixant pas a valors com Oracle, o Intel.
Segons el WSJ:
A efectes pràctics:
Els gestors de fons tenen fins el dia 2 de maig per fer equilibrar les seves posicions en carteres que utilitzin de benchmark el NASDAQ-100 Index®
Això significa abandonar posicions d'Apple per comprar altres valors característics de la innovació tecnològica a Estats Units; generant així algunes variacions de preus que qualsevol inversor voldrà aprofitar.
Per més informació: Nasdaq OMX
La modificació ha vingut per la presa de consciència que ha tingut el grup gestor de l'índex del gran pes que té Apple Computers per sobre dels altres valors (un 20%). Això manté a l'inversor completament esbiaixat, en aquest cas, sobre el mercat de valors d'empreses tecnològiques, degut a que un sol índex predomina l'índex de referència.
Un símil massa comentat és el que passa a Espanya amb els moviments de Santander, BBVA i Telefònica, que a part de tenir el major part de negoci diversificat a l'america llatina, són els pesos pesants de l'indicador de referència Espanyol (l'IBEX-35®)
D'aquesta manera, a dia 2 de maig, Apple Computers deixarà de ser el valor bandera de l'índex tecnològic deixant pas a valors com Oracle, o Intel.
Segons el WSJ:
A efectes pràctics:
Els gestors de fons tenen fins el dia 2 de maig per fer equilibrar les seves posicions en carteres que utilitzin de benchmark el NASDAQ-100 Index®
Això significa abandonar posicions d'Apple per comprar altres valors característics de la innovació tecnològica a Estats Units; generant així algunes variacions de preus que qualsevol inversor voldrà aprofitar.
Per més informació: Nasdaq OMX
dijous, 24 de març del 2011
Portugal 2011: Política, no economia
És molt bonic creure que els partits polítics busquen el millor pel seu poble. Però això és una mitja veritat.
Els partits polítics busquen el poder en primera posició dins del ordre de les seves prioritats. Després ve el repartiment de càrrecs. I les decisions a posteriori són preses per buscar el millor benestar pel poble.
Avui mateix Portugal ha perdut la credibilitat dels mercats - la poca que li quedava -, amb un govern derrotat per l'oposició. Les mesures necessàries de país s'han deixat a banda i han demostrat ser un país immadur pel fet de prioritzar discrepàncies internes davant de problemes "importants".
Per desgràcia, així és la democràcia. Ens barallem per saber qui engegarà la "manguera" mentre l'edifici s'està incendiant.
Els Estats Units, en aquests casos, ens han ensenyat una bona lliçó. Les decisions econòmiques estan, en part, apartades de les decisions polítiques. Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal com el seu antecessor Alan Greenspan són reconeguts per la seva tendència política conservadora. Però, en canvi, han tingut cabuda en qualsevol tipus de govern que hagi manat a Estats Units: època Bush, Clinton, Bush Junior, Obama....
Ni això és una crítica a les bones formes, ni a la democràcia del vell continent. Això és una reflexió per saber com les bones maneres i el savoir faire del que a vegades els europeus fem bandera ens ajudaran a sortir del "merder" on estem ficats des de ja fa una bona temporada.
Els partits polítics busquen el poder en primera posició dins del ordre de les seves prioritats. Després ve el repartiment de càrrecs. I les decisions a posteriori són preses per buscar el millor benestar pel poble.
Avui mateix Portugal ha perdut la credibilitat dels mercats - la poca que li quedava -, amb un govern derrotat per l'oposició. Les mesures necessàries de país s'han deixat a banda i han demostrat ser un país immadur pel fet de prioritzar discrepàncies internes davant de problemes "importants".
Per desgràcia, així és la democràcia. Ens barallem per saber qui engegarà la "manguera" mentre l'edifici s'està incendiant.
Els Estats Units, en aquests casos, ens han ensenyat una bona lliçó. Les decisions econòmiques estan, en part, apartades de les decisions polítiques. Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal com el seu antecessor Alan Greenspan són reconeguts per la seva tendència política conservadora. Però, en canvi, han tingut cabuda en qualsevol tipus de govern que hagi manat a Estats Units: època Bush, Clinton, Bush Junior, Obama....
Ni això és una crítica a les bones formes, ni a la democràcia del vell continent. Això és una reflexió per saber com les bones maneres i el savoir faire del que a vegades els europeus fem bandera ens ajudaran a sortir del "merder" on estem ficats des de ja fa una bona temporada.
dimecres, 23 de març del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
El tsunami, el cigne negre del 2011
A finals d'any vàries institucions financeres - entre les quals hi havien bancs, caixes, gestores de fons d'inversió, etc... - van fer la seva llista particular de cignes negres per a l'any 2011.
El terme "cigne negre" es va popularitzar a través del llibre del mateix nom de l'estadístic i trader Nassim Nicholas Taleb. Aquest terme, a part de referir-se a l'animal o la pel.lícula del mateix nom, utilitza la metàfora del cigne negre per explicar fenòmens aleatoris.
Un cigne negre no és res més que això: un fenomen natural aleatori molt difícil de identificar, com un goril.la alví o un trèvol de quatre fulles. En canvi, tot i ser quasi una sorpresa identificar un fet així, és possible que passi.
En finances identificar el cigne negre és el quid de la qüestió per alguns gestors de inversions. Aprofitar-se'n pot generar molts beneficis en un periode molt curt de temps. Per aquesta raó les institucions financeres feien llista a finals d'any.
Malhauradament, els fets aleatoris no s'identifiquen. No es pot. Ningú sap on es pot trobar un cigne negre, un trèvol de quatre fulles, un geni de les matemàtiques o un tresor enterrat.
Fa cinc dies ningú s'esperava que el cigne negre tingués forma de tsunami
El terme "cigne negre" es va popularitzar a través del llibre del mateix nom de l'estadístic i trader Nassim Nicholas Taleb. Aquest terme, a part de referir-se a l'animal o la pel.lícula del mateix nom, utilitza la metàfora del cigne negre per explicar fenòmens aleatoris.
Un cigne negre no és res més que això: un fenomen natural aleatori molt difícil de identificar, com un goril.la alví o un trèvol de quatre fulles. En canvi, tot i ser quasi una sorpresa identificar un fet així, és possible que passi.
En finances identificar el cigne negre és el quid de la qüestió per alguns gestors de inversions. Aprofitar-se'n pot generar molts beneficis en un periode molt curt de temps. Per aquesta raó les institucions financeres feien llista a finals d'any.
Malhauradament, els fets aleatoris no s'identifiquen. No es pot. Ningú sap on es pot trobar un cigne negre, un trèvol de quatre fulles, un geni de les matemàtiques o un tresor enterrat.
Fa cinc dies ningú s'esperava que el cigne negre tingués forma de tsunami
Subscriure's a:
Missatges (Atom)