La decisió més valenta de l'agència S&Ps

Ni un guionista dels millors culebrons de la televisió, si és que n’hi ha algun de bo, hauria pogut una escriure història com aquesta.

S&P's, Moody’s i Fitch, eren fins la setmana passada el “trio calavera” de les agències de rating. Elles dictaminaven la qualitat de les accions bursàtils de les empreses cotitzades, la credibilitat/fiabilitat de pagament dels bons, obligacions com també del deute soberà dels països.

Les decisions d’aquestes agències fins fa molt poc era un tema que preocupava principalment a inversors, però amb la valoració negativa del deute de països – sobretot a nivell europeu, com a Grècia -, ha ajudat a llençar a l’estrellat aquestes agències.

Tot i que no utilitzen els mateixos indicadors ni criteris per fer les valoracions, la opinió de les tres sempre ha estat bastant similar, i el retard entre una i les altres en el moment de comunicar les “desqualificacions” era sempre qüestió de dies.

Però això es va acabar avui farà cinc dies, quan S&P's va decidir rebaixar la nota dels Estats Units.

Aquí es va acabar el consens del trio, per una banda. Per l’altre, S&P's ha fet caure en desgràcia l’amor que sempre havien profesat els nord-americans per aquestes agències.

Això s’ha traduït en milers d’articles de premsa i en comentaris a pàgines d’Internet. Un d’entre tants a fer el comentari de rigor va ser el gestor de fons Dan Alpert, que va deixar un article a un dels blogs de referència, The Big Picture, titulat: “S&P's ha mossegat la mà que l’alimenta”. D’altres han anat més lluny, com Nate Silver comentarista de la web del New York Times, on ha omplert tot un escrit d’estudis estadístics per tractar de tontos – “sucker” en anglès – a tots els que invertissin segons les valoracions de S&P's, i afirmar que l’inversor intel.ligent és el que mai ha tingut en compte les referències de l’agència de rating propietat de la McGraw Hill.

Sigui com sigui, això s’ha convertit en una guerra oberta on fins i tot el gran inversor dels nostres temps, Warren Buffett, ha decidit prendre-hi partit dient que la valoració al deute del Tresor americà no es mereix una AAA sinó una AAAA – vaja, que si estiguéssim a classe de parvulitus no seria excel.lent, sinó un super-excel.lent.

Malgrat les meves objeccions en les declaracions de Mr. Buffett , veig que tant ell com molts nord-americans tenen en molt bona estima el seu país, i en el cas particular d’en Warren, em fa intuir que l’agència Moody’s no seguirà el camí que va obrir Standard & Poor’s la setmana passada, ja que ell n’és un dels principals accionistes.

Com un bon culebró, hi havien uns enamorats i hi ha hagut un desamor, però també hi ha el testimoni d’aquesta situació; i és el mercat. La borsa, després de la rebaixa del rating del divendres ha decidit aquesta setmana cotitzar a la baixa – i quina baixada! Res millor que per demostrar una situació evident: l’economia no rutlla. Ni a Europa, ni als Estats Units. I encara que escriguin molts articles, per molt que es queixin, i per moltes A’s que afegeixin al títol, es queden amb el que tenen; una situació molt complicada.

Jo, de moment, també crec que és el moment de canviar la nota dels Estats Units, i ho faré segons la reforma educativa catalana, li posaré un “Presenta Dificultats”.

Els "altres" inversors

No hi ha cap error en la pantalla. No intenti ajustar la imatge. Ells controlen ara la transmissió. Controlen la visió vertical. I la visió hortizontal. Poden introduïr 1.000 operacions en un segon, o eixamplar un petit moviment fins cobrir tota la pantalla. A partir d'ara, segui tranquilament i ells controlarant tot el que vegi. Està a punt de participar en una gran aventura. Està a punt d'experimentar el misteri i l'horror que s'extent des del més profund de la ment fins els límits dels mercats financers.

Els hi faré una pregunta senzilla. Molt ràpida de contestar. La resposta en una paraula. La pregunta: Qui controla els mercats bursàtils?

Endavant, aventuri's! Posi un nom en l'espai buit. No li demanem detalls, ni tan sols la descripció d’un procediment amb cara i ulls, només senyalar amb el dit qui controla els mercats financers internacionals. Aventuri’s a senyalar l’autor que mou magistralment, des de l’ombra, tots aquells dígits que es desplacen sense parar en milers de pantalles del món.

Ja està a punt? Ho ha trobat? Provem plegats de trobar la solució:

La volatilitat de l'IBEX-35 i TV3

Atenció amb TV3 i el seu resum diari de finances després del telenotícies vespre. Els seus comentaris són tant breus com confusos.

La meva preocupació va tenir origen ahir mateix quan en el resum de variacions dels index bursàtils, on només plasmen la variació de l'IBEX-35 i el DOW JONES 50 en pantalla, el comentarista va dir que la borsa espanyola "ha tingut poques variacions i només ha baixat un 0.14%".

Correcte. Ni una mentida. El mateix es pot aplicar a la variació de l'index a dia d'avui, que la variació respecte el dia d'ahir ha estat només del 0,27%.

Seria interessant, sense demanar una explicació de 10 minuts, que en el comentari haguessin afegit un petita observació sobre la gran volatilitat de preus, i que en resum, havia estat una jornada moguda. En alguns moments del dia moltes accions havien arribat a perdre més del 2% i en d'altres moments només patien una petita variació respecte el dia anterior.

Avui mateix, els mercats han obert amb pèrdues de un 1,5%. La notícia d'eleccions anticipades ha disparat TOTS els mercats. L'alegria ha durat fins que Estats Units ha presentat el PIB del últim trimestre, amb un creixement per sota de l'estimat. La baixada ha estat d'un 0,77% en el cas de l'Ibex. Finalment, els ànims han tornat a "puestu", i els preus s'han quedat amb un petit 0,27% respecte el dia d'ahir.

Per molts analistes/inversors/traders/gestors de fons o jubilats que passen el dia invertint aquesta setmana ha estat una setmana d'infart per l'alta volatilitat dels preus. No són dies gens tranquils. El cúmul d'informació que es va destapant en el mercat, i que sembla ser rellevant per la formació dels preus, fa que es canviïn posicions amb molta més velocitat i volum del que estem acostumats. I com a consell personal, en aquestes ocasions val la pena mirar el mercat des de la perspectiva, i mantenir posicions a llarg termini; comprar accions que donin dividends, algun fons d'inversió, mantenir efectiu si és necessari, i fer una operativa assenyada de futurs, CDS o opcions.

Estic convençut que avui a la televisió també ens oferiran el resum diari dels mercats. Segur que ha estat un dia sense canvis importants.

FreeRisk: L'intent de renovació de les agències de rating

Fa més de 3 anys, quan va esclatar la crisis financera actual, a la que es va posar l'etiqueta de "Credit Crunch", va ser quan es va posar en dubte per primera vegada l'activitat de les agències de rating. Es va qüestionar el pes que havien agafat aquestes agències, i els seus anàlisis de tota la gamma d'actius financers del mercat, en la presa de decisions de molts inversors, tant privats com institucionals.

Una llarga llista d'anàlisis no eren correctes - sobretot de productes de deute -, i la nota amb la que havien qualificat els productes no reflexaven l'alt risc, en origen, que tenien. En part, la valoració errònia es debia a la gran habilitat de molts gestors financers que treballaven per les companyies emissores dels actius valorats. En atres casos, la "mala" qualificació procedia dels mètodes de les agències de rating: puntuacions realitzades, per una banda, sobre una base de càlcul, però també afegint un punt de vista subjectiu. Un canvi de rating d'algun bo o acció podia ser perfectament realitzat perquè el vent canviava de direcció.

Han passat uns anys des d'aquesta situació incòmode però la confiança absoluta de la comunitat financera internacional amb les agències de ratig sembla ser que és la mateixa i els núvols negres d'aquella situació ja han marxat.

Avui, just acabava d'arribar de viatge quan m'he trobat amb un panorama financer inquietant: la dependència absoluta en la publicació dels informes i qualificacions de les agències del deute soberà. Com una colla d'alumnes esperant que pengin les notes a la cartellera de la sala principal de la faultat, en dues setmanes els grans moviments que han experimentat les borses ha estat bàsicament per les decisions d'aquestes agències.

Obviament, la dependència dels grans actors dels mercats s'explica a través de la funció que tenen les agències. Les seves publicacions i notes són un molt bon llibre de ruta per a qualsevol inversor. Amb una simple qualificació, una AAA, aa-, Aaa... indiquen el risc que té un bo o obligació, i quin és el tipu d'interès adequat a pagar. Seleccionen quins són els actius bons i quins no. Quins emissor té totes les probabilitats de declarar-se inolvent, i quin pot tenir una bona projecció futura.

Una empresa podria dedicar un departament sencer a valorar els actius, gastar-se milions en personal qualificat i en tecnologia dedicada a fer càlculs. En canvi, per altre banda, és molt més senzill confiar en els serveis d'una agència d'aquestes característiques que fa la feina. 

Això si, aquestes agències son l'equivalent del McDonald's en el món de la inversió: realitzen un veritable treball a l'engròs de l'anàlisis financer. El que Warren Buffett predica que hauria de fer tot bon inversor.

Fa uns anys vaig fixar-me en un article de la revista Wired sobre una pàgina web que volia emular molts dels serveis d'aquestes agències en una pàgina web: la Freerisk.org.

La idea era agafar les dades d'origen en format XBRL del servidor de la SEC. És a dir, les dades dels estats financers que presenten trimestralment/anualment les empreses sobre la seva activitat en el regulador nord-americà. I aquestes, combinar-les amb un servidor equipat amb càlculs automàtics de predicció de insolvència, tests de confiança, i stress-tests a la carta. D'aquesta manera un particular podria entrar i escollir la empresa per analitzar.

L'ús d'aquest sistema ajudaria a un inversor individual a obtenir quasi la mateixa informació quantitativa que la que dóna una agència de rating, evitant subterfugis, personalitzacions i subjectivitats lligades a la personalitat de l'agència de rating de torn.

La part negativa d'aquesta proposta és que es va gestar en el 2009. Ara, a 2011, aquesta pàgina web continua en estat vegetatiu, sense cap tipus de renovació. És més, sembla que van deixar de fer progressos quan la premsa van deixar parlar d'ells - els autors són Jasper Endersen i Toby Segaran, programadors/informàtics els dos.

Les meves esperances en la independència financera estava posada en aquest tipus d'aplicacions de lliure accés. Ja que, si han dedicat els esforços a un llarg llistat de software lliure de diverses característiques, com també al desenvolupament de software de charting, per què no hi ha aplicacions lliures que es puguin destinar a aquests propòsits?

Actualment estic a la recerca de més aplicacions d'aquest tipus, que intentin posar fre al oligopoli del trio d'agències de rating, i que puguin calmar una mica l'ambient dels organismes polítics de Brusel.les. Així, tant ells com tots els inversors puguem respirar una mica tranquils i oblidar-nos tots de tants canvis de notes.

LA INVERSIÓ EUROPEA

Centrant-me exclusivament en estratègies d’inversió he començat a dubtar dels meus procediments. La discrecionalitat no funciona. O més aviat, no em funciona.

Quan parlo de discrecionalitat, em refereixo a la situació de: “Oh! Avui en el diari X diuen que les accions d’una empresa meravellosa estan a punt de pujar de valor”. Jo m’ho crec a mitges i l’analitzo amb atenció - sigui per gràfics o utilitzant un mètode fonamental bastant precari -, i després, si m’enamoro de les accions les compro.

I així dia rere dia apunto el dit al cel, comprovo d’on ve l’aire i faig alguna cosa.

Però això no funciona. Per un treballador a temps complet, sense un servei contractat especialitzat d’informació continua, per molt charting que faci o analitzi sector per sector, no puc perdre hores buscant i buscant accions, per trobar només UNA empresa que tingui accions cotitzant a un preu bastant interessant per fer-ne la compra.

Diuen que l’anàlisi tècnic evita aquestes complicacions de detallisme. Que un no li fa falta centrar-se en gaires dades per tal d’elegir l’empresa perfecte per invertir. Però si es treballa amb uns paràmetres bastant acotats i la idea és no quedar-se amb la primera empresa que es troba, si que s’ha de perdre molt de temps buscant, analitzant preus, acumulacions, volums, tendències...

L’altra opció és contractar un bon paquet de software, implementar-lo a l’ordinador, i que busqui diària i automàticament totes les cotitzacions que compleixin els paràmetres que jo indiqui en una taula mestre. No és una idea descabellada, i per suposat, segur que molts especuladors treballen utilitzant aquesta via.

Per dos motius aquesta via no m’interessa: una dependència massa directe en robots i en la teoria directe que els mercats només es basen en dates històriques. Fent-ho a mà, sempre tens la última opció de dir si vols o no vols invertir – amb un toc purament artesanal.

He optat per una tercer alternativa més barata, però que no deixa de ser ambiciosa: fer de George Soros.

Qui li diu fer de “Soros” també pot dir fer de gestor de fons globals. Però dir-li Soros, a part de ser més guai, per mi és un bon referent de gestor de Hedge Fund Macro.

Un altra avantatge de posar-li nom a l’estratègia també és el fet de tenir una guia d’inversió. Si els paràmetres són la tàctica per a la especulació, el sistema “Soros” és el marc dintre on s’ha de buscar les inversions.

La moral de l’inversor és..... bé, vaja.... és.....

Considero que he posat en una frase dues paraules que no lliguen per enlloc. En realitat, com a inversor/especulador s’han de vorejar els temporals. I en aquests moments davant de crisis, incerteses, grups polítics enfrontats, sindicats emprenyats, grups que posen en dubte el sistema establert, etc... un no pot quedar-se indiferent, ha de negociar!!!

Doncs som-hi. Estratègia de temporada: negociar amb derivats financers de grans mercats europeus, tenint en compte la importància de la seva naturalesa financera. És a dir, com més abstractes, més lluny de l’activitat empresarial, i més relacionats amb els indicador financers molt millor. Per aquesta estratègia he seleccionat :

- Futurs sobre bons nocionals Alemanys

- Futurs sobre Eurostoxx.

- Futurs sobre Euro-Dólar.

- Futurs sobre l’Or – molt important pel seu gran caràcter de divisa refugi.

- Futur sobre el petroli – més important encara per ser referència de matèries primes.

- I el futur de l’Ibex – no podem abandonar mai la pàtria....

La part més difícil ve després, quan s’han de fer els càlculs necessaris de risc, diferencials que tinguin grans possibilitats de beneficis i poques de risc, i com sempre un bon nivell de cobertura.

El pròxim objectiu és fer una bona llista de correlacions entre indicadors i els possibles diferencials – spreads – a negociar amb aquesta estratègia.