Fa més de 3 anys, quan va esclatar la crisis financera actual, a la que es va posar l'etiqueta de "Credit Crunch", va ser quan es va posar en dubte per primera vegada l'activitat de les agències de rating. Es va qüestionar el pes que havien agafat aquestes agències, i els seus anàlisis de tota la gamma d'actius financers del mercat, en la presa de decisions de molts inversors, tant privats com institucionals.
Una llarga llista d'anàlisis no eren correctes - sobretot de productes de deute -, i la nota amb la que havien qualificat els productes no reflexaven l'alt risc, en origen, que tenien. En part, la valoració errònia es debia a la gran habilitat de molts gestors financers que treballaven per les companyies emissores dels actius valorats. En atres casos, la "mala" qualificació procedia dels mètodes de les agències de rating: puntuacions realitzades, per una banda, sobre una base de càlcul, però també afegint un punt de vista subjectiu. Un canvi de rating d'algun bo o acció podia ser perfectament realitzat perquè el vent canviava de direcció.
Han passat uns anys des d'aquesta situació incòmode però la confiança absoluta de la comunitat financera internacional amb les agències de ratig sembla ser que és la mateixa i els núvols negres d'aquella situació ja han marxat.
Avui, just acabava d'arribar de viatge quan m'he trobat amb un panorama financer inquietant: la dependència absoluta en la publicació dels informes i qualificacions de les agències del deute soberà. Com una colla d'alumnes esperant que pengin les notes a la cartellera de la sala principal de la faultat, en dues setmanes els grans moviments que han experimentat les borses ha estat bàsicament per les decisions d'aquestes agències.
Obviament, la dependència dels grans actors dels mercats s'explica a través de la funció que tenen les agències. Les seves publicacions i notes són un molt bon llibre de ruta per a qualsevol inversor. Amb una simple qualificació, una AAA, aa-, Aaa... indiquen el risc que té un bo o obligació, i quin és el tipu d'interès adequat a pagar. Seleccionen quins són els actius bons i quins no. Quins emissor té totes les probabilitats de declarar-se inolvent, i quin pot tenir una bona projecció futura.
Una empresa podria dedicar un departament sencer a valorar els actius, gastar-se milions en personal qualificat i en tecnologia dedicada a fer càlculs. En canvi, per altre banda, és molt més senzill confiar en els serveis d'una agència d'aquestes característiques que fa la feina.
Això si, aquestes agències son l'equivalent del McDonald's en el món de la inversió: realitzen un veritable treball a l'engròs de l'anàlisis financer. El que Warren Buffett predica que hauria de fer tot bon inversor.
Una empresa podria dedicar un departament sencer a valorar els actius, gastar-se milions en personal qualificat i en tecnologia dedicada a fer càlculs. En canvi, per altre banda, és molt més senzill confiar en els serveis d'una agència d'aquestes característiques que fa la feina.
Això si, aquestes agències son l'equivalent del McDonald's en el món de la inversió: realitzen un veritable treball a l'engròs de l'anàlisis financer. El que Warren Buffett predica que hauria de fer tot bon inversor.
Fa uns anys vaig fixar-me en un article de la revista Wired sobre una pàgina web que volia emular molts dels serveis d'aquestes agències en una pàgina web: la Freerisk.org.
La idea era agafar les dades d'origen en format XBRL del servidor de la SEC. És a dir, les dades dels estats financers que presenten trimestralment/anualment les empreses sobre la seva activitat en el regulador nord-americà. I aquestes, combinar-les amb un servidor equipat amb càlculs automàtics de predicció de insolvència, tests de confiança, i stress-tests a la carta. D'aquesta manera un particular podria entrar i escollir la empresa per analitzar.
L'ús d'aquest sistema ajudaria a un inversor individual a obtenir quasi la mateixa informació quantitativa que la que dóna una agència de rating, evitant subterfugis, personalitzacions i subjectivitats lligades a la personalitat de l'agència de rating de torn.
La part negativa d'aquesta proposta és que es va gestar en el 2009. Ara, a 2011, aquesta pàgina web continua en estat vegetatiu, sense cap tipus de renovació. És més, sembla que van deixar de fer progressos quan la premsa van deixar parlar d'ells - els autors són Jasper Endersen i Toby Segaran, programadors/informàtics els dos.
Les meves esperances en la independència financera estava posada en aquest tipus d'aplicacions de lliure accés. Ja que, si han dedicat els esforços a un llarg llistat de software lliure de diverses característiques, com també al desenvolupament de software de charting, per què no hi ha aplicacions lliures que es puguin destinar a aquests propòsits?
Actualment estic a la recerca de més aplicacions d'aquest tipus, que intentin posar fre al oligopoli del trio d'agències de rating, i que puguin calmar una mica l'ambient dels organismes polítics de Brusel.les. Així, tant ells com tots els inversors puguem respirar una mica tranquils i oblidar-nos tots de tants canvis de notes.
Actualment estic a la recerca de més aplicacions d'aquest tipus, que intentin posar fre al oligopoli del trio d'agències de rating, i que puguin calmar una mica l'ambient dels organismes polítics de Brusel.les. Així, tant ells com tots els inversors puguem respirar una mica tranquils i oblidar-nos tots de tants canvis de notes.
