Les comparacions sempre són odioses:
dimecres, 28 d’octubre del 2009
El mercat de la baixa: 1929 - 2009
Segons els americans l'economia passa per una temporada d'óssos. Però quina baixada han fet fins ara aquestes bestioles?
Les comparacions sempre són odioses:
Les comparacions sempre són odioses:
dilluns, 19 d’octubre del 2009
La típica frase de polític
que no està al poder i té moltes ganes d'arribar-hi és: "Baixarem els impostos".
Tant pot ser "baixar", com "reduir". Els menys agosarats es queden amb el trist "mantenir". I els més mancats d'escrupols prefereixen el verb "eliminar".
Artur Mas en la seva entrevista del divendres a una televisió local va explaiar-se després que li demanessin les seves receptes contra la crisis. Segons ell, caldria baixar impostos i invertir en infrastructures. La resta xerrameca molt llarga i que no arribava enlloc, però l'eix central era aquest.
Se suposa que les infraestructures serivirien posteriorment per desenvolupar l'economia per generar llocs de treball, més sous, etc....
Com a bon polític Mas va fer mooooltes promeses. I així es quedaran.
Per crear infraestructures es necessiten diners. El govern NO té diners.
Les principals origens d'on arriben els diners de l'estat són els impostos.
Equació fàcil i senzilla:
Les promeses d'Artur Mas són d'un polític de l'oposició. Les promeses són decisions de fantasia que cap polític seria capaç de prendre per qüestió de xifres si li toqués governar.
I aquestes promeses les he sentit de tots els partits de l'oposició. Tots faran impossibles per fer contenta tota la població. Tots prendran mesures populars. Però cap d'aquests té a sobre "el marrón" d'enfrontar-se de cara amb la crisis.
Tant pot ser "baixar", com "reduir". Els menys agosarats es queden amb el trist "mantenir". I els més mancats d'escrupols prefereixen el verb "eliminar".
Artur Mas en la seva entrevista del divendres a una televisió local va explaiar-se després que li demanessin les seves receptes contra la crisis. Segons ell, caldria baixar impostos i invertir en infrastructures. La resta xerrameca molt llarga i que no arribava enlloc, però l'eix central era aquest.
Se suposa que les infraestructures serivirien posteriorment per desenvolupar l'economia per generar llocs de treball, més sous, etc....
Com a bon polític Mas va fer mooooltes promeses. I així es quedaran.
Per crear infraestructures es necessiten diners. El govern NO té diners.
Les principals origens d'on arriben els diners de l'estat són els impostos.
Equació fàcil i senzilla:
Impostos (diners) = Infraestructures (diners)
Les promeses d'Artur Mas són d'un polític de l'oposició. Les promeses són decisions de fantasia que cap polític seria capaç de prendre per qüestió de xifres si li toqués governar.
I aquestes promeses les he sentit de tots els partits de l'oposició. Tots faran impossibles per fer contenta tota la població. Tots prendran mesures populars. Però cap d'aquests té a sobre "el marrón" d'enfrontar-se de cara amb la crisis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)