dissabte, 6 de març del 2010

Bombolles financeres i la era d'Internet

El repte de la setmana, el "challenge" ha estat exposar davant d'una grapat d'estudiants el significat de les bombolles financeres.

No era una debat, ni jo era el ponent de la xerrada, eren simplement unes classes d'anglès on, com exercici d'expressió, s'havia d'explicar un tema que pogués ser del interès del public en general. Tot i els inicials dubtes del professor ho vaig aconseguir.

Casualment, aquesta setmana farà 10 anys de l'explosió de la bombolla d'Internet (the dot-com bubble). Algun se'n recordaran molt bé de la obsessió que va precedir la popularització d'internet, la comercialització del sistema windows, o la posada en marxa de cercadors amb noms tan fashions com Yahoo! o Excite. El 10 de març exactament farà un any del punt culminant d'aquesta dèria, quan l'index Nasdaq va arribar als 5.132,52 punts.

Mai més s'ha tornat a valorar les empreses d'Internet amb aquesta afició. Si que tenim Googles, o Amazons que han sobreviscut però van passar temps molts difícils i de controls amb lupa per part de TOTA la societat perquè ara tinguin una credibilitat de masses.

L'explicació que vaig donar, com a descripció, d'una bombolla va ser "obsessió". No vaig trobar cap millor descripció per definir, en realitat, una moda dels  temps. Unes èpoques era la moda inversora de posar tots els diners en el mateix sac de les empreses del ferrocarril (a Anglaterra a finals del segle XIX), i d'altres periodes ha estat la borsa en si mateixa l'obsessió dels inversors i especuladors.


Com passa amb totes les bombolles: és realment fàcil identificar-les quan ja han passat. La revista Wired d'aquest mes fa un colorejat foto-reportatge sobre aquest tema, trobant tots els culpables-herois de la bombolla d'internet. Més que una revista de noves tendències, sembla la revista del cor tecnològica, preguntant-se "Què se'n ha fet?", d'antics revolucionaris de la era Internet: el creador de Napster, analistes de Morgan Stanley que van apostar durament per les "e-companies", i fets claus per entendre la bombolla com la fusió de AOL amb Time Warner, per exemple.


Realment, de l'exposició van sortir-ne preguntes i dubtes interessants. Si per una banda la crisis dels Tulipans o la bombolla dels mars del sud - bombolles que un dia m'encantaria explicar en aquest blog -, eren bombolles que tothom podia identificar, i a més, posar en dubte la racionalitat de la gent d'aquell temps: "per què invertir en tulipans????". Ningú posa en dubte la bombolla d'Internet. Possiblement els nostres néts ho faran: "Per què la gent invertia en pàgines que només buscaven coses?".
I potser ells hauran de menjar-se la bombolla de les empreses verdes, quan el diòxid de carboni estigui pels núvols i tothom hagi de sortir amb mascareta pel carrer....

Sigui una obsessió, sigui un cau d'especuladors, sempre hi hauran bombolles financeres. Encara que el govern les vulgui regular. Són "fets" de la societat i passen entre persones. Nosaltres com a persones, hem de ser prou conscients com per saber-les identificar.

Gràcies per escoltar,