dimecres, 16 de setembre del 2009

Paraula de Jobs: El Kindle

"I think the general-purpose devices will win the day, because I think people just probably aren't willing to pay for a dedicated device"
Abans de llegir-ho opinava que la proposta arriscada mitjançant el Kindle era una bona opció de negoci per Amazon.com, el gran minorista al consumidor (retailer) a nivell de multimedia i grans productes que abasten des del bricolatge fins a joieria a través d'Internet.

El "Kindle" és el primer producte físic que ha creat l'empresa Amazon, destinat exclusivament a la descàrrega, emmagatzematge i lectura de llibres en format digital, que l'empresa va introduir al mercat a finals del 2007. Des de llavors la competició va començar entre Amazon i Sony, afegint noves versions de producte i desenvolupant aplicatius i vies de descarrega cada cop més atractives pels seus usaris. Tot i que davant de l'equip japonès, Amazon té a la seva disposició una llarga gama de serveis relacionats amb la oferta editorial, juntament amb possibilitat de suscripció a diferents revistes, i mostrant la seva culminació i potència aquesta última setmana amb l'èxit de vendes del llibre The Lost Symbol de Dan Brown. De fet, és la primera vegada que un llibre és més venut per Internet que la seva versió física.

Davant d'aquest panorama amb que el Kindle ha aconseguit èxits amb els seus pocs anys d'existència semblaria que està recorrent un camí de roses. Tanta és la força de la introducció d'aquest producte en el mercat que per algunes bandes ja se'l pot sentir nomenar com l'iPod de lectura.

Aquest bon ambient de "lectura" que estava reinant fins el moment el trenca la paraula de Steve Jobs (la frase introduïda al principi) i malhauradament s'ha de tenir en compte. I "al tantu", - que dirien a casa meu -, perquè la deixa anar de tal forma que ens fa reflexionar. No només opina, alguns diuen que se'n riu a la cara del seu competidor, sinó que al contrari, fa creure que és un aparell que el deixa indiferent i a més, subliminalment ens diu: "amb el Kindle llegeixes llibres, a Apple t'estem preparant l'Apple Tablet que farà moltes més coses".

Si fes una valoració de l'empresa Amazon, a nivell d'inversió, tindria en compte diversos factors: la gran estabilitat que té l'empresa en diferents segments, els bons temps que s'acosten degut al periode nadalenc, etc.... 
Però entre un dels grans perills, i és ben bé que Jeff Bezos s'hi ha ficat perquè simplement ha volgut, és que s'ha generat un gran enemic al entrar al terreny dels gadgets i trastus que es posen de moda. El perill es diu: Steve Jobs.


Nota: Sé perfectament que no és la única línia de producte amb la que treballa Amazon, però si la que ha omplert, fins ara, més articles en diversos diaris econòmics, pàgines web de notícies tecnològiques, etc... 

dijous, 3 de setembre del 2009

Disney vs. Marvel

Encetàvem la setmana amb una de les notícies més importants de l'estiu en el camp de la comunicació i entreteniment: l'empresa Disney compra la Marvel.

En un principi, amb la mirada alerta tractant-se d'una adquisició d'aquestes dimensions (4.000 milions de dólars), vaig creure que la Disney cada cop està més desesperada per adquirir llicències, talents, i drets de personatges que tenen molta tirada a diferents mitjans.

No hi veia futur, no hi veia possibilitats. Sense mirar números, sense fer ni un tipus de càlcul. Al cap i a la fi, aquest milions no van destinats a una producció ni a uns edificis. En realitat, el preu de la compra engloba, en la seva major part, tots els drets i llicències dels personatges de la gran editorial Marvel: Spiderman, l'increïble Hulk, els quatre fantàstics, el capità Amèrica i un llarg etcètera. El parentesc del qual s'atribueix al mediàtic Stan Lee.



Què fa la Disney comprant uns drets d'uns personatges que ja se'ls hi han esgotat les piles de fer pel.lícules, videojocs, i còmics de tirada de talla internacional?

Hi ha qui ha vist la proposta d'adquisició d'ambiciosa sense cap tipus de futur, i d'altres comencen a tenir por que qualsevol episodi animat dels herois emmascarats tingui un toc Disney Channel que no acabi de convèncer als fans "de tota la vida".

Però val la pena no desacreditar la companyia dels castells, els dibuixos animats de tota la vida. La propietaria de l'ABC, i la que va adquirir fa molt poc temps PIXAR, la companyia productora de totes les pel.lícules en 3D. En realitat, el conglomerat DISNEY (si, el del tio congelat a la bodega de la productora cinematogràfica) és capaç de fer viure qualsevol empresa sense haver de posar la cara de Mickey Mouse estampat per qualsevol banda. La única diferència, i en aquest cas concret, pot ampliar les possibilitats de fer arribar a molts més mijtans audiovisuals els herois que es feien petits en mans d'una empresa editorial.

Si Marvel necessitava anar de bracet amb algú per poder produïr pel.lícules, crear videojocs, vendre joguines, o muntar parcs temàtics: La Disney ho tenia tot per ser la nòvia perfecte.

A partir d'ara tot el creixement potencial s'haurà de traduir en resultats. Les propostes de producció hi són. Però si anem més enllà, ja començo a ser una mica escèptic....